Inspired by Magazine

Qui va dibuixar el mapa d'Haití?

El 2010, quan la terra va tremolar a Port-au-Prince, la ciutat gairebé no tenia mapa. En un mes, sis-centes persones de tot el món la van dibuixar carrer a carrer des de casa seva. Com es coordinen milers de desconeguts sense que ningú no els mani, i per què és una de les coses més antigues que sap fer la nostra espècie.

22 min de lectura · Dades i fonts ↓ · Actualitzat el 20 de novembre de 2026

Dimarts 12 de gener de 2010, a les cinc menys set minuts de la tarda, un terratrèmol de magnitud 7,0 es va desencadenar a 13 quilòmetres de fondària, a prop de Léogâne i a uns 25 quilòmetres de Port-au-Prince.1 Ningú no sap amb certesa quantes persones hi van morir. Una enquesta casa per casa en va estimar unes 159.000 només a la capital;2 un any després, el govern haitià en va declarar més de 316.000.3

Quan els equips de rescat van començar a aterrar, es van trobar un problema que costa d'imaginar al segle XXI: la ciutat gairebé no sortia als mapes. OpenStreetMap, el mapa lliure que pot editar qualsevol persona, en tenia només una part dels carrers, i els altres grans mapes d'internet encara en tenien menys.4 Contra el que s'explica sovint, Google sí que hi treballava: havia obert Haití al seu editor col·laboratiu Map Maker més d'un any abans, arran d'uns huracans, i l'endemà del sisme va cedir aquelles dades a l'ONU.5 Però no n'hi havia prou per orientar-se entre les runes.

Dotze hores després del terratrèmol, dues persones, l'una al Japó i l'altra a Alemanya, van obrir l'editor d'OpenStreetMap i van començar a resseguir carrers sobre fotografies aèries.6 En un mes s'hi havien afegit 605 persones, que van crear o modificar 1,4 milions de punts del mapa.6 Al cap de poques setmanes, a les zones urbanes afectades, aquell mapa fet des de centenars de cases tenia més detall que el que feien servir les agències de l'ONU i que el de Google Maps.4

Ningú no els havia contractat. Ningú no els dirigia. Aquest article explica com ho van fer, quin nom té a la ciència aquesta manera de treballar i per què, en realitat, és tan vella com els pobles que s'ajuden a collir.

1. Una ciutat que no sortia al mapa

En una emergència, un mapa és la manera de dir on és tothom: per on es pot passar, on hi ha un hospital, on s'ha d'enviar l'aigua. A Haití faltaven fins i tot els mapes de carreteres detallats i la ubicació de les infraestructures bàsiques.7

I hi havia una altra cosa que tampoc no era al mapa. Els geòlegs coneixien bé la gran falla d'Enriquillo–Plantain Garden, que travessa el sud de l'illa. Però les mesures de GPS i de satèl·lit van demostrar que el sisme havia trencat una falla secundària que no figurava en cap mapa geològic.8,9 La primera lliçó del 12 de gener va ser aquesta: el que no és al mapa també existeix.

Baixa per veure on va passar i qui editava el mapa d'Haití abans i després.

L'illa de l'Espanyola

Muntanyes i badies. Haití ocupa el terç occidental de l'illa. El relleu explica on viu la gent: les serralades, de més de 2.000 metres, deixen poques planes, i la capital s'estén entre la badia i les muntanyes del sud.

12 de gener de 2010, 16.53 h

Una falla que ningú no havia dibuixat. L'epicentre va ser a 10 quilòmetres al sud-est de Léogâne, a 13 quilòmetres de fondària.1 La ruptura no va seguir la línia vermella de la falla principal, sinó una falla secundària desconeguda.8

Port-au-Prince i la costa sud

La capital, a tocar. L'àrea metropolitana de Port-au-Prince i les ciutats de la costa, com Léogâne i Petit-Goâve, eren a menys de 35 quilòmetres de l'epicentre. El requadre és l'àrea que dibuixaràs al gràfic següent.

Tot l'any 2009

58 persones. En els dotze mesos anteriors al sisme, només 58 persones de tot el món havien editat alguna cosa d'Haití a OpenStreetMap. Cada punt blau n'és una.10

Del 12 de gener al 12 de febrer de 2010

621 persones en 31 dies. Cada punt vermell és una persona que va editar Haití durant el primer mes. Deu vegades més gent en un mes que en tot l'any anterior.10 La majoria ja tenien compte d'abans: el 85 % de la feina la van fer persones que ja formaven part de la comunitat.6

Una illa, una falla i un mapa gairebé en blancMapa físic d'Haití; cada punt de la gent és una persona que va editar Haití a OpenStreetMap

Dades reals; la traça de la falla és aproximada. Fonts i dades del gràfic →

2. Dibuixar una ciutat des de l'altra punta del món

Mapar, aquí, vol dir resseguir. Una persona obre l'editor al navegador, hi posa de fons una fotografia presa des del cel i hi dibuixa amb el ratolí els carrers, els rierols i les cases. És com calcar un dibuix amb paper vegetal: la foto és el dibuix i el mapa és el traç. Els primers dies es feien servir les imatges de Yahoo i vells mapes de la CIA.11 El 13 de gener, la companyia GeoEye va fotografiar la capital des de l'espai i l'endemà OpenStreetMap va obtenir permís per fer servir aquelles imatges.5,12 En pocs dies hi van arribar les de DigitalGlobe, les del satèl·lit francès SPOT i les dels avions de l'agència nord-americana NOAA.7

El gràfic següent reconstrueix aquell mes amb l'historial real d'OpenStreetMap, que guarda cada canvi amb el dia i l'hora.10 Cada línia és un carrer o un camí de l'àrea de Port-au-Prince, i apareix en vermell a l'hora exacta en què algú el va afegir.

Un mes dibuixant Port-au-PrinceLes 15.167 vies de l'àrea de Port-au-Prince a OpenStreetMap, cadascuna a l'hora en què es va afegir. Arrossega o reprodueix
 Abans del sisme Afegida fa poques hores Afegida abans
Dades reals de l'historial d'OpenStreetMap. Toca la sèrie per anar a un dia. Fonts i dades del gràfic →

No era un exercici simbòlic. L'oficina de coordinació humanitària de l'ONU (OCHA) i UNICEF el feien servir, i un equip de rescat urbà del comtat de Fairfax, a Virgínia, el portava carregat als seus GPS.4 Per a molts equips sobre el terreny, aquell mapa era el millor que hi havia.

L'àrea del gràfic, uns 21 per 15 quilòmetres, tenia 364 quilòmetres de vies el 12 de gener. Un mes després en tenia més de 2.800. El novembre del 2025 en tenia 3.444, i 133.597 edificis dibuixats.10

3. 4636: un missatge que fa la volta al món

El mapa resolia una meitat del problema. L'altra meitat era saber qui necessitava què, i on. Es va habilitar un número curt, el 4636, on qualsevol persona podia enviar un SMS de franc des de qualsevol lloc d'Haití.13 Però els missatges arribaven sobretot en crioll haitià i sovint sense una adreça clara.

La solució va ser la diàspora. Uns 2.000 voluntaris que parlaven crioll i francès, des de 49 països diferents en les dues primeres setmanes, traduïen cada missatge, el classificaven i el situaven al mapa d'OpenStreetMap.13 Un missatge enviat des d'un barri de Port-au-Prince podia ser traduït a l'altra punta del món i tornar, en pocs minuts, convertit en un avís amb lloc i categoria.

80.000 missatges

Un riu de petits missatges. Durant la Missió 4636 es van processar uns 80.000 SMS. Cada punt que es mou representa un grapat de missatges.13

Des de qualsevol lloc d'Haití

Demanar ajuda per SMS. Qualsevol persona amb un mòbil podia escriure al mateix número, de franc, des de qualsevol punt del país.13

Qui feia la feina

No només voluntaris. Els voluntaris en línia en van fer al voltant del 60 %. Però una quarta part la van fer treballadors pagats dins d'Haití, i la resta altres grups voluntaris.13 La xarxa global, aviat, va tornar a l'illa.

45.000 informes, en menys de 5 minuts

De missatge a informe. En van sortir unes 45.000 alertes úniques, amb lloc i categoria, i la meitat es resolien en menys de cinc minuts. Després de la primera setmana n'arribaven més de mil cada dia, i el principal destinatari era l'exèrcit dels Estats Units.13,13

4636: d'un SMS a un equip de rescatMissatges de la Missió 4636 segons qui els va processar i què en va sortir

Esquema de flux amb xifres reals. Fonts i dades del gràfic →

4. D'una improvisació a una institució

El que a Haití va ser improvisat es va convertir en una organització. El març del 2010 va néixer la llista de correu de l'Equip Humanitari d'OpenStreetMap (HOT, en anglès), i a l'agost es va constituir com a entitat sense ànim de lucre.4,14 El 2014, HOT, la Creu Roja Americana, la Creu Roja Britànica i Metges Sense Fronteres van llançar Missing Maps, un projecte per mapar els llocs més vulnerables del món abans que hi arribi el desastre.15

Entre el 2008 i el 2020, aquest mapatge humanitari va afegir a OpenStreetMap 60,5 milions d'edificis, un de cada set dels que hi ha al mapa.14 Després del terratrèmol del Nepal del 2015, fins a 1.900 persones van treballar-hi amb l'eina de coordinació de HOT i van dibuixar més d'un milió d'edificis en un mes.14 Després dels terratrèmols de Turquia i Síria del 2023, en quinze dies s'havien dibuixat 1,4 milions d'edificis.16

Cada desastre, més mansPersones que editen OpenStreetMap a la zona afectada cada dia, de 20 dies abans a 59 dies després
Dades reals de l'historial d'OpenStreetMap; en blau, els dies abans del desastre. Fonts i dades del gràfic →

5. Mil desconeguts i cap cap

Si sis-centes persones intenten dibuixar la mateixa ciutat alhora, el resultat podria ser un caos: dues persones resseguint el mateix carrer, barris sencers oblidats. Per evitar-ho, HOT fa servir una eina senzilla, el Tasking Manager: divideix l'àrea en quadrats petits i mostra quins falten per dibuixar i quins s'han de revisar.17 Cada persona en tria un de lliure, el bloqueja mentre hi treballa i el deixa marcat quan acaba. Després, una persona amb més experiència el valida.

Ningú no reparteix la feina. La feina feta és el missatge. Els biòlegs en diuen estigmèrgia: el 1959, el zoòleg Pierre-Paul Grassé va fer servir la paraula per explicar com els tèrmits aixequen nius enormes sense cap planell, perquè cada tros construït estimula el següent.18 Avui s'estudia com un mecanisme general de coordinació, que també explica com funcionen la Viquipèdia o el programari lliure.19 Prova-ho: tria quantes persones hi treballen i mira com s'omple la ciutat.

Com s'organitza una multitud sense capCada hexàgon és una tasca: algú l'agafa, la dibuixa i, després, algú altre la valida

Simulació. El mecanisme és el del Tasking Manager; les persones i els temps són inventats. Fonts i dades del gràfic →

6. No és només cosa de mapes

Haití no va ser la primera vegada que milers de desconeguts es repartien una feina enorme. El 2007, l'astrònom Chris Lintott i el seu equip van demanar ajuda per classificar un milió de galàxies segons la forma. Les primeres dades publicades ja sumaven més de 40 milions de classificacions, fetes per unes 100.000 persones.20 Una d'elles, Hanny van Arkel, va trobar al costat d'una galàxia un objecte estrany que cap astrònom no havia vist. L'objecte porta el seu nom i ella signa l'article científic que el descriu.21

El 2011, els jugadors de Foldit, un joc de plegar proteïnes, van resoldre en una competició de tres setmanes l'estructura d'una proteïna d'un virus de mico que els científics no havien aconseguit desxifrar en més d'una dècada.22 I el 2020, quan va arribar la covid, més d'un milió de persones van posar els seus ordinadors a simular el virus. Junts van formar el primer ordinador de la història que superava el trilió d'operacions per segon (un exaFLOP), més potent que els cent superordinadors més grans del món sumats.23

El gràfic següent posa en la mateixa escala algunes d'aquestes xarxes. Com que van de desenes a milions de persones, l'escala és logarítmica.

Quantes mansPersones que hi han participat. Cada fila compta una cosa diferent: passa-hi per sobre per veure què
Dades reals de fonts diferents i no del tot comparables. Fonts i dades del gràfic →

Les multituds també fallen. El 2014, més de 8 milions de persones van revisar a Tomnod imatges de satèl·lit d'un milió de quilòmetres quadrats d'oceà per buscar el vol MH370 de Malaysia Airlines. L'avió no es va trobar.24 La força d'aquestes xarxes depèn de si la tasca es pot dividir en peces petites i verificables.

7. Com en diu la ciència

No hi ha un sol nom per a tot això, sinó una família de conceptes. El geògraf Michael Goodchild va anomenar informació geogràfica voluntària el fenomen dels ciutadans que fan de sensors i de cartògrafs.25 El periodista Jeff Howe va popularitzar el 2006 la paraula crowdsourcing, encarregar una feina a una multitud indefinida en lloc d'un professional.26 El jurista Yochai Benkler hi havia vist una cosa més profunda: una nova forma de producció, la producció entre iguals basada en béns comuns, en què milers de persones fan un bé compartit, com Linux o la Viquipèdia, sense mercat ni jerarquia.27

Quan la feina és ajudar en una crisi, la literatura parla d'humanitaris digitals,28 i el camp que ho estudia s'anomena informàtica de crisi. Dos dels seus investigadors, Leysia Palen i Kenneth Anderson, demanen fixar-se en el comportament de la gent i no en les eines.29 I aquí és on la història fa un gir. Els sociòlegs dels desastres ja ho havien vist sense internet. El 1957, Charles Fritz i J. H. Mathewson van descriure la convergència: després d'una catàstrofe, cap al lloc hi arriben riuades de gent, d'ajuda i d'informació.30 Dues dècades més tard, Enrico Quarantelli i Russell Dynes estudiaven els grups emergents, grups que no existien abans del desastre i que s'organitzen sols.31

La troballa més repetida de tota aquesta recerca contradiu el cinema. En els desastres, el pànic col·lectiu és rar, i la gent sol comportar-se amb civisme i cooperació.32 L'escriptora Rebecca Solnit ho va resumir en el títol d'un llibre: Un paradís construït a l'infern.33

Velles paraules, noves einesTradicions de treball col·lectiu i conceptes de la ciència, a l'any en què es van publicar
Esquema amb anys i autors reals. Fonts i dades del gràfic →

8. Haití ja tenia una paraula

A Haití hi ha una paraula per a això: konbit. És el treball col·lectiu dels veïns, que s'ajunten per conrear un camp o obrir un camí i es tornen el favor. L'escriptor Jacques Roumain en va fer el cor de la seva novel·la Gouverneurs de la rosée (1944).34 I no és cosa del passat. Un estudi etnogràfic del 2020 descriu com una comunitat de la Grand'Anse va construir una carretera en konbit, al marge de la burocràcia de les ONG internacionals. Ho resumeix el títol de l'article: «Sabem treballar junts».35

Gairebé totes les societats agrícoles tenen una institució semblant. Als Andes, la minga va ser la base de la reconstrucció de pobles equatorians després d'un desastre.36 A les Filipines, quan hi ha problemes, la gent es gira cap als veïns: en diuen bayanihan.37 A Indonèsia, el gotong royong. Però aquí convé anar amb compte: tant l'estat indonesi com el filipí s'han apropiat d'aquestes paraules i les han redefinit al seu servei.38,37 La cooperació també es pot fer servir des de dalt.

Fa un segle, l'antropòleg Marcel Mauss va descriure el que sosté aquests intercanvis: l'obligació de donar, de rebre i de tornar.39 Abans, el geògraf Piotr Kropotkin havia defensat que l'ajuda mútua és tan important per a l'evolució com la competència.40 La xarxa d'Haití hi afegeix una cosa nova: el do va a parar a desconeguts que no el podran tornar mai. El que es torna és el mapa, que queda a disposició de tothom.

9. Les ombres del mapa

Que un mapa el facin desconeguts té un preu. Qui decideix què s'hi dibuixa? A Haití, el mapa del primer mes el van fer sobretot persones de fora, que coneixien la ciutat només des del cel. Molts carrers no tenien nom, perquè des d'un satèl·lit no es veuen. Per això l'Organització Internacional per a les Migracions va pagar equips haitians que van recórrer la ciutat per posar-los noms, i va contractar mapadors haitians. El mapa va passar de les mans de la multitud a les de la comunitat.4

Els investigadors també han assenyalat altres límits. Les dades de crisi poden deixar fora qui no té mòbil ni cobertura,41 i l'humanitarisme digital pot reproduir relacions de poder desiguals entre qui ajuda i qui és ajudat.42 La multitud tampoc no s'assembla al món: segons les enquestes recollides pels estudis, entre el 95 i el 98 % de les contribucions a OpenStreetMap les fan homes.43

Res d'això no esborra el que va passar el gener del 2010. Però hi afegeix una idea important: una xarxa global funciona millor quan acaba tornant al lloc. L'any 2025, 323 persones van editar el mapa d'Haití.10 El mapa que van començar dos desconeguts al Japó i a Alemanya continua viu, i cada vegada més el dibuixen els mateixos haitians.

Paraules clau

OpenStreetMap (OSM)
Mapa del món lliure i col·laboratiu creat el 2004, que pot editar qualsevol persona. Té més d'11 milions de comptes registrats.44
Mapar a distància
Dibuixar carrers, edificis i rius resseguint imatges de satèl·lit o aèries des d'un ordinador, sense ser al lloc.
HOT
Equip Humanitari d'OpenStreetMap, nascut el 2010 arran del terratrèmol d'Haití, que coordina el mapatge en crisis i en llocs vulnerables.
Tasking Manager
Eina de HOT que divideix una zona en tasques petites perquè moltes persones hi treballin alhora sense trepitjar-se.
Estigmèrgia
Coordinació indirecta: el rastre que deixa la feina d'algú indica als altres què han de fer després. Va néixer per explicar els nius dels tèrmits.
Informació geogràfica voluntària
Dades geogràfiques creades per ciutadans que no són cartògrafs professionals.
Producció entre iguals
Manera de produir un bé comú (un mapa, una enciclopèdia, un programa) amb milers de persones que no responen a cap empresa ni cap cap.
Konbit
Treball col·lectiu i recíproc dels veïns a Haití, per conrear, construir o obrir camins.

Dades i fonts

Metodologia

Aquest article combina dades reals calculades per a l'article a partir de l'historial complet d'OpenStreetMap (consultat amb l'API ohsome de HeiGIT el 20-11-2026) amb xifres publicades en articles revisats per experts, informes i pàgines oficials. Els comptatges propis de persones són persones diferents amb almenys una edició dins d'una caixa geogràfica; no distingeixen robots ni importacions, i les caixes inclouen zones veïnes. El flux de la Missió 4636 és un esquema amb xifres reals; el gràfic del Tasking Manager és una simulació; el mapa conceptual és un esquema amb anys reals. El nombre de morts del terratrèmol es desconeix: es donen les dues estimacions més citades. La premissa popular que «Google no tenia Haití al mapa» no és exacta i l'article la matisa.

Els gràfics

Fonts

Cada número del text porta a la seva font. La fletxa (↑) et torna al punt on llegies.

  1. ↑ U.S. Geological Survey. «M 7.0 – 10 km SE of Léogâne, Haiti» (esdeveniment usp000h60h, 12-01-2010 21:53 UTC). earthquake.usgs.govHi recolza: Magnitud 7,0, epicentre a 18,443° N 72,571° O (10 km al SE de Léogâne), 13 km de fondària, 21.53 UTC (16.53 hora local).
  2. ↑ Kolbe, A. R., et al. (2010). «Mortality, crime and access to basic needs before and after the Haiti earthquake: a random survey of Port-au-Prince households». Medicine, Conflict and Survival, 26(4), 281–297. DOI: 10.1080/13623699.2010.535279Hi recolza: Estimació de 158.679 morts a Port-au-Prince (IC 95 %: 136.813–180.545) en el sisme i les sis setmanes següents.
  3. ↑ The Irish Times (12-01-2011). «Haiti revises quake death toll». irishtimes.comHi recolza: Xifra oficial de més de 316.000 morts anunciada pel primer ministre Jean-Max Bellerive un any després.
  4. ↑ Soden, R., & Palen, L. (2014). «From Crowdsourced Mapping to Community Mapping: The Post-earthquake Work of OpenStreetMap Haiti». A COOP 2014: Proceedings of the 11th International Conference on the Design of Cooperative Systems (Springer), 311–326. DOI: 10.1007/978-3-319-06498-7_19 (còpia de l'autora)Hi recolza: Abans del sisme, OSM només tenia una part de la xarxa de carrers i els altres grans mapes web encara menys; Al cap de poques setmanes, a les zones urbanes afectades OSM tenia més detall que les dades de carreteres de l'ONU i que Google Maps (anàlisi de M. Haklay, gener del 2010); Ús del mapa per OCHA, UNICEF i l'equip de rescat urbà del comtat de Fairfax (en GPS Garmin); Fundació de HOT: llista de correu el març del 2010 i entitat sense ànim de lucre l'agost del 2010; Pas del mapatge a distància al mapatge comunitari: l'OIM va pagar equips haitians per afegir noms de carrers i va contractar mapadors haitians.
  5. ↑ Lorimer, R., & Pfund, J. (13-01-2010). «Imagery & maps in the wake of the Haiti Earthquake». Google Lat Long Blog. maps.googleblog.comHi recolza: Google havia obert Haití a Map Maker més d'un any abans, arran d'uns huracans, i va cedir aquelles dades a l'ONU; imatges de GeoEye del 13 de gener.
  6. ↑ Chapman, K. (2010). «OpenStreetMap in the First Month After the Haiti Quake». maploser.com. còpia de l'Internet ArchiveHi recolza: Primeres edicions a les 9.00 GMT del 13 de gener, dotze hores després del sisme, per dos usuaris del Japó i d'Alemanya; 605 editors i 1.422.205 nodes editats entre el 12 de gener i l'11 de febrer de 2010 (amb alguns robots i importacions); 230 dels editors es van donar d'alta després del sisme; el 85 % dels nodes els van fer persones que ja tenien compte.
  7. ↑ Kawasaki, A., Berman, M. L., & Guan, W. (2013). «The growing role of web-based geospatial technology in disaster response and support». Disasters, 37(2), 201–221. DOI: 10.1111/j.1467-7717.2012.01302.xHi recolza: Faltaven fins i tot mapes de carreteres detallats i la ubicació d'infraestructures crítiques; Proveïdors i dates de les primeres imatges posteriors al sisme (GeoEye 13 de gener; DigitalGlobe, SPOT 14–15 de gener; NOAA 18 de gener).
  8. ↑ Calais, E., et al. (2010). «Transpressional rupture of an unmapped fault during the 2010 Haiti earthquake». Nature Geoscience, 3, 794–799. DOI: 10.1038/ngeo992Hi recolza: El sisme va trencar una falla que no era als mapes, no la falla principal d'Enriquillo–Plantain Garden.
  9. ↑ Hayes, G. P., et al. (2010). «Complex rupture during the 12 January 2010 Haiti earthquake». Nature Geoscience, 3, 800–805. DOI: 10.1038/ngeo977Hi recolza: Ruptura complexa, en bona part fora de la traça principal de la falla d'Enriquillo–Plantain Garden.
  10. ↑ HeiGIT. API ohsome v1.10.4 (consultes del 20-11-2026 sobre l'historial complet d'OpenStreetMap, © OpenStreetMap contributors, ODbL). docs.ohsome.org · Mètode: Raifer, M., et al. (2019). «OSHDB: a framework for spatio-temporal analysis of OpenStreetMap history data». Open Geospatial Data, Software and Standards, 4, 3. DOI: 10.1186/s40965-019-0061-3Hi recolza: Càlcul propi: persones diferents que van editar Haití a OSM (58 entre el 12-01-2009 i el 12-01-2010; 621 en els 31 dies després del sisme; 323 l'any 2025); Càlcul propi: vies i quilòmetres de carrers de l'àrea de Port-au-Prince, hora a hora i dia a dia (de 364 km a més de 2.800 km en un mes; 3.444 km i 133.597 edificis l'any 2025); Càlcul propi: persones que editen la zona cada dia després de Haiyan (2013), Nepal (2015) i Turquia i Síria (2023).
  11. ↑ Maron, M. (14-01-2010). «Haiti OpenStreetMap Response». OpenStreetMap Blog. blog.openstreetmap.orgHi recolza: Almenys 400 sessions d'edició en els primers dies, traçant imatges de Yahoo i vells mapes de la CIA.
  12. ↑ Maron, M. (14-01-2010). «GeoEye Haiti imagery Ok'd». Llista de correu talk d'OpenStreetMap. lists.openstreetmap.orgHi recolza: Permís per fer servir les imatges de GeoEye a OSM, amb reconeixement.
  13. ↑ Munro, R. (2013). «Crowdsourcing and the crisis-affected community: Lessons learned and looking forward from Mission 4636». Information Retrieval, 16(2), 210–266. DOI: 10.1007/s10791-012-9203-2Hi recolza: Número curt gratuït 4636 per enviar SMS des de qualsevol lloc d'Haití; Uns 2.000 voluntaris que parlaven crioll i francès; en les dues primeres setmanes, de 49 països; 80.000 missatges processats, 45.000 informes únics i útils (45.467), amb una mediana de menys de cinc minuts; Repartiment de la feina: voluntaris en línia ~60 %, treballadors pagats a Haití ~25 %, altres grups voluntaris la resta; Més de 1.000 missatges al dia després de la primera setmana; l'exèrcit dels EUA, principal destinatari.
  14. ↑ Herfort, B., Lautenbach, S., Porto de Albuquerque, J., Anderson, J., & Zipf, A. (2021). «The evolution of humanitarian mapping within the OpenStreetMap community». Scientific Reports, 11, 3037. DOI: 10.1038/s41598-021-82404-zHi recolza: HOT es va fundar el 2010 arran del terratrèmol d'Haití; El mapatge humanitari va afegir 60,5 milions d'edificis (un 14 % dels d'OSM) i 4,5 milions de vies entre el 2008 i el 2020; Nepal 2015: fins a 1.900 mapadors al Tasking Manager i més d'un milió d'edificis en un mes.
  15. ↑ Chapman, K. (07-11-2014). «Missing Maps». Llista de correu talk d'OpenStreetMap. lists.openstreetmap.orgHi recolza: Llançament de Missing Maps per HOT, la Creu Roja Americana, la Creu Roja Britànica i Metges Sense Fronteres per mapar els llocs més vulnerables abans dels desastres.
  16. ↑ HeiGIT (19-05-2023). «How to become ohsome part 15». heigit.orgHi recolza: Turquia i Síria 2023: fins al 21 de febrer, 1.416.862 edificis i 66.947 km de carreteres mapats per 6.948 persones.
  17. ↑ Humanitarian OpenStreetMap Team. Tasking Manager (programari lliure). github.com/hotosm/tasking-managerHi recolza: L'àrea es divideix en tasques petites; l'eina mostra què falta mapar i què cal revisar.
  18. ↑ Grassé, P.-P. (1959). «La reconstruction du nid et les coordinations interindividuelles chez Bellicositermes natalensis et Cubitermes sp.». Insectes Sociaux, 6(1), 41–80. DOI: 10.1007/BF02223791Hi recolza: Origen del concepte d'estigmèrgia en l'estudi de la construcció dels nius dels tèrmits.
  19. ↑ Heylighen, F. (2016). «Stigmergy as a universal coordination mechanism I: Definition and components». Cognitive Systems Research, 38, 4–13. DOI: 10.1016/j.cogsys.2015.12.002Hi recolza: L'estigmèrgia com a mecanisme general de coordinació, també en la col·laboració humana en línia.
  20. ↑ Lintott, C. J., et al. (2008). «Galaxy Zoo: morphologies derived from visual inspection of galaxies from the Sloan Digital Sky Survey». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389(3), 1179–1189. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13689.xHi recolza: Més de 40 milions de classificacions de gairebé un milió de galàxies fetes per unes 100.000 persones.
  21. ↑ Lintott, C. J., et al. (2009). «Galaxy Zoo: “Hanny's Voorwerp”, a quasar light echo?». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 399(1), 129–140. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2009.15299.xHi recolza: Objecte descobert per la voluntària Hanny van Arkel a prop de la galàxia IC 2497; ella signa l'article.
  22. ↑ Khatib, F., et al. (2011). «Crystal structure of a monomeric retroviral protease solved by protein folding game players». Nature Structural & Molecular Biology, 18(10), 1175–1177. DOI: 10.1038/nsmb.2119Hi recolza: Jugadors de Foldit van resoldre en una competició de tres setmanes una estructura que els científics no havien pogut resoldre en més d'una dècada.
  23. ↑ Zimmerman, M. I., et al. (2021). «SARS-CoV-2 simulations go exascale to predict dramatic spike opening and cryptic pockets across the proteome». Nature Chemistry, 13(7), 651–659. DOI: 10.1038/s41557-021-00707-0Hi recolza: Més d'un milió de científics ciutadans van crear el primer ordinador d'exaescala: pic d'1,01 exaFLOPS, més que els cent superordinadors més grans junts.
  24. ↑ DigitalGlobe (05-05-2014). «Crowdsourcing the search for Malaysia flight 370: thank you». Blog de DigitalGlobe (còpia de l'Internet Archive)Hi recolza: Més de 8 milions de persones van revisar imatges de 1.007.750 km² a Tomnod; l'avió no es va trobar (xifra de l'empresa).
  25. ↑ Goodchild, M. F. (2007). «Citizens as sensors: the world of volunteered geography». GeoJournal, 69(4), 211–221. DOI: 10.1007/s10708-007-9111-yHi recolza: Definició d'informació geogràfica voluntària (VGI): ciutadans que fan de sensors.
  26. ↑ Howe, J. (01-06-2006). «The Rise of Crowdsourcing». Wired. wired.comHi recolza: Encunyació del terme crowdsourcing.
  27. ↑ Benkler, Y. (2002). «Coase's Penguin, or, Linux and The Nature of the Firm». Yale Law Journal, 112(3), 369–446. DOI: 10.2307/1562247Hi recolza: Producció entre iguals basada en béns comuns (commons-based peer production).
  28. ↑ Meier, P. (2015). Digital Humanitarians: How Big Data Is Changing the Face of Humanitarian Response. Boca Raton: CRC Press.Hi recolza: El concepte d'humanitaris digitals.
  29. ↑ Palen, L., & Anderson, K. M. (2016). «Crisis informatics—New data for extraordinary times». Science, 353(6296), 224–225. DOI: 10.1126/science.aag2579Hi recolza: La informàtica de crisi: estudiar el comportament de la gent, no les eines.
  30. ↑ Fritz, C. E., & Mathewson, J. H. (1957). Convergence Behavior in Disasters: A Problem in Social Control. Washington: National Academy of Sciences – National Research Council (Disaster Study 9).Hi recolza: La convergència de gent, ajuda i informació cap al lloc d'un desastre.
  31. ↑ Quarantelli, E. L., & Dynes, R. R. (1977). «Response to Social Crisis and Disaster». Annual Review of Sociology, 3, 23–49. DOI: 10.1146/annurev.so.03.080177.000323 · Drabek, T. E., & McEntire, D. A. (2003). «Emergent phenomena and the sociology of disaster». Disaster Prevention and Management, 12(2), 97–112. DOI: 10.1108/09653560310474214Hi recolza: Els grups emergents com a tema central de la sociologia dels desastres.
  32. ↑ Quarantelli, E. L. (1954). «The Nature and Conditions of Panic». American Journal of Sociology, 60(3), 267–275. DOI: 10.1086/221536 · Clarke, L. (2002). «Panic: Myth or Reality?». Contexts, 1(3), 21–26. DOI: 10.1525/ctx.2002.1.3.21Hi recolza: El pànic col·lectiu és rar; en els desastres la gent sol ser cívica i cooperativa.
  33. ↑ Solnit, R. (2009). A Paradise Built in Hell: The Extraordinary Communities That Arise in Disaster. Nova York: Viking.Hi recolza: Les comunitats d'ajuda mútua que sorgeixen en els desastres.
  34. ↑ Roumain, J. (1944). Gouverneurs de la rosée. Port-au-Prince: Imprimerie de l'État.Hi recolza: El konbit com a imatge central de la novel·la haitiana.
  35. ↑ Dubuisson, D. E. (2020). «“We Know How to Work Together”: Konbit, Protest, and the Rejection of INGO Bureaucratic Dominance». Journal of Haitian Studies, 26(2), 53–80. DOI: 10.1353/jhs.2020.0012Hi recolza: El konbit com a sistema haitià de treball col·laboratiu; etnografia d'una carretera feta en konbit a la Grand'Anse, al marge de la burocràcia de les ONG.
  36. ↑ Faas, A. J. (2017). «Reciprocity and Vernacular Statecraft: Andean Cooperation in Post-disaster Highland Ecuador». The Journal of Latin American and Caribbean Anthropology, 22(3), 495–513. DOI: 10.1111/jlca.12272Hi recolza: La minga andina en la reconstrucció després d'un desastre a l'Equador.
  37. ↑ Bankoff, G. (2020). «Old Ways and New Fears: Bayanihan and Covid-19». Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints, 68(3). DOI: 10.13185/2244-1638.1059Hi recolza: En temps difícils, els filipins es giren tradicionalment els uns cap als altres; l'estat va redefinir el terme durant la covid.
  38. ↑ Bowen, J. R. (1986). «On the Political Construction of Tradition: Gotong Royong in Indonesia». The Journal of Asian Studies, 45(3), 545–561. DOI: 10.2307/2056530Hi recolza: El gotong royong com a tradició en part construïda i aprofitada per l'estat indonesi.
  39. ↑ Mauss, M. (1923–1924). «Essai sur le don. Forme et raison de l'échange dans les sociétés archaïques». L'Année sociologique, nova sèrie, 1, 30–186.Hi recolza: L'obligació de donar, rebre i tornar.
  40. ↑ Kropotkin, P. (1902). Mutual Aid: A Factor of Evolution. Londres: William Heinemann.Hi recolza: La cooperació com a factor de l'evolució.
  41. ↑ Crawford, K., & Finn, M. (2015). «The limits of crisis data: analytical and ethical challenges of using social and mobile data to understand disasters». GeoJournal, 80(4), 491–502. DOI: 10.1007/s10708-014-9597-zHi recolza: Els límits analítics i ètics de les dades de crisi.
  42. ↑ Burns, R. (2015). «Rethinking big data in digital humanitarianism: practices, epistemologies, and social relations». GeoJournal, 80(4), 477–490. DOI: 10.1007/s10708-014-9599-xHi recolza: Crítica de les relacions de poder i del coneixement que reprodueix l'humanitarisme digital.
  43. ↑ Gardner, Z., Mooney, P., De Sabbata, S., & Dowthwaite, L. (2020). «Quantifying gendered participation in OpenStreetMap: responding to theories of female (under) representation in crowdsourced mapping». GeoJournal, 85(6), 1603–1620. DOI: 10.1007/s10708-019-10035-z · Das, M., Hecht, B., & Gergle, D. (2019). «The Gendered Geography of Contributions to OpenStreetMap». CHI 2019. DOI: 10.1145/3290605.3300793Hi recolza: Segons les enquestes que recullen, entre el 95 i el 98 % de les contribucions a OSM les fan homes.
  44. ↑ OpenStreetMap. «Database statistics» (20-11-2026). planet.openstreetmap.orgHi recolza: 11.055.295 comptes registrats i més d'11.000 milions de nodes.
  45. ↑ National Audubon Society. «Christmas Bird Count». audubon.org (consultat el 20-11-2026)Hi recolza: El recompte d'ocells de Nadal funciona des del 1900; més de 85.000 participants el 2025.
  46. ↑ Wikimedia Foundation. Estadístiques de la Viquipèdia en anglès (API de MediaWiki, siteinfo&siprop=statistics, consultada el 20-11-2026). en.wikipedia.org/wiki/Special:StatisticsHi recolza: 7.266.946 articles i 263.142 comptes actius en els darrers 30 dies.
  47. ↑ Zooniverse (21-04-2026). «3 million volunteers». blog.zooniverse.orgHi recolza: 3 milions de voluntaris registrats a la plataforma de ciència ciutadana Zooniverse.