Inspired by Magazine

La llengua que va néixer en un pati de Managua

Entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, centenars d'infants, adolescents i joves sords de Nicaragua es van trobar a dues escoles de Managua. Amb els signes que cadascú portava de casa i els gestos dels oients que els envoltaven, en pocs anys van fer néixer una llengua nova. Què ens explica sobre l'origen del llenguatge i sobre què vol dir ser sord.

21 min de lectura · Dades i fonts ↓ · Actualitzat el 20 de novembre de 2026

Fins als anys setanta, a Nicaragua no hi havia comunitat sorda. Les persones que naixien sordes creixien disperses, sovint retingudes a casa, i es comunicaven amb la família amb signes de casa: sistemes de gestos diferents a cada llar. Tenien molt poc contacte entre elles i no hi havia cap llengua de signes compartida.1,2 Des dels anys quaranta hi havia hagut escolarització per a infants sords, però per a pocs i centrada a ensenyar-los a parlar.2,3

El 1977 es va ampliar a Managua una escola d'educació especial, que aquell any tenia 25 alumnes sords. El 1979 ja n'eren 100, poc després va obrir un centre de formació professional per a adolescents i joves sords, i el 1983 les dues escoles en reunien més de 400.1,3 Tots tenien pares oients i cap no coneixia cap adult sord que signés. A classe els ensenyaven a llegir els llavis i a parlar castellà, amb un èxit mínim. Però als autobusos i al pati els deixaven comunicar-se amb les mans.1

Allà va passar una cosa que molt poques vegades s'ha pogut observar: el naixement d'una llengua nova. La van fer infants, adolescents i joves, a partir dels signes de casa i dels gestos dels oients, i cada nova onada d'alumnes la va fer més sistemàtica.4,2,3 Avui la llei nicaragüenca la defineix com un sistema lingüístic «creat per les persones amb discapacitat auditiva a Nicaragua» i la reconeix com el seu mitjà de comunicació oficial. En castellà se'n diu Lenguaje de Señas Nicaragüense; a la recerca també apareix com a Lengua o Idioma de Señas Nicaragüense.5,4

1. Abans de la llengua: els signes de casa

Un infant sord que creix entre oients no es queda callat. Els lingüistes anomenen signes de casa (homesign) els gestos que fa servir amb la família. No són una llengua sencera, però tampoc no són caòtics. L'equip de Susan Goldin-Meadow, a la Universitat de Chicago, va comparar infants sords de pares oients als Estats Units i en una cultura xinesa, amb maneres molt diferents de criar i de gesticular. Els gestos d'uns i altres tenien moltes regularitats en comú, i les havien introduït els mateixos infants, no els pares.6

A Nicaragua, un estudi amb tres joves sords que no havien tingut mai contacte amb cap llengua va trobar en els seus gestos la categoria de subjecte, una categoria gramatical que es troba en moltíssimes llengües.7 I hi ha un detall que diu molt. En un altre estudi, amb quatre adults sords que només feien servir signes de casa, les seves mares, després de tota una vida de conviure-hi, entenien aquells gestos pitjor que persones sordes dels Estats Units, usuàries de la llengua de signes americana, que no els havien vist mai.8 L'estructura hi era, però no es compartia. Faltava una comunitat.

1977

25 infants. S'amplia l'escola d'educació especial de Managua. Infants sords de moltes famílies passen el dia junts.1

1979

100 infants. L'escola s'obre a més públic i la matrícula es multiplica per quatre en dos anys.1

1983

Més de 400. Amb el centre de formació professional per a adolescents i joves, la comunitat ja va de la infància a la joventut. Els alumnes han convergit en una llengua de signes rudimentària, que els lingüistes fan néixer cap al 1978.1,4 A mitjans dels anys vuitanta, els adolescents ja es troben els caps de setmana fora de l'escola.2

1986–1987

Una associació i una lingüista. El 1986 es constitueix l'Associació Nacional de Sords de Nicaragua (ANSNIC), que compra una casa amb ajuda de l'associació sueca de persones sordes. Aquell any, Judy Kegl, lingüista del MIT, comença a estudiar la llengua, i el 1987 en grava els primers vídeos.4,4

2009–2011

Una llengua reconeguda. La llei 675 del 2009 reconeix la llengua de signes de Nicaragua com el «mitjà de comunicació oficial» de les persones sordes i hipoacúsiques, i els garanteix el dret a ser-hi educades.5 La llei 763 del 2011 diu que ha de ser la llengua d'ensenyament dels infants sords.4

De 25 a més de 400Alumnes sords a les escoles de Managua i fites de la llengua

Dades reals; les línies entre punts són un esquema de les converses. Fonts i dades del gràfic →

2. Una llengua que depèn de l'escola

La llengua de signes de Nicaragua té una particularitat que la fa fràgil: gairebé no passa de pares a fills. La sordesa heretada és rara al país, i els adults sords solen tenir fills oients. Per això la llengua es transmet sobretot a les escoles, que el 2020 eren 25 de públiques, gairebé totes a la meitat occidental, on viu la major part de la població.4,4

I les escoles no arriben a tothom. Una estimació de Marie Coppola calcula que només un 5 % dels infants sords de Nicaragua van a escola. Al camp, on no hi ha educació especial, molts encara creixen sense accés a la llengua.4

Municipis amb escoles públiques d'educació especial (2020)Escoles que acullen infants sords, sobre el relleu de Nicaragua. S'estima que només hi va un 5 % dels infants sords del país
Dades reals. Passa per sobre d'un punt per veure'n el nom. Fonts i dades del gràfic →

3. Els més petits, els més fluids

En qualsevol comunitat, els qui parlen millor una llengua solen ser els adults que la fan servir des de sempre. A Nicaragua va passar al revés. Els canvis gramaticals apareixien primer entre els preadolescents, s'escampaven als que venien darrere i no arribaven als adults. Els signants més fluids eren els més joves.9,2

Ho van mesurar Ann Senghas i Marie Coppola. Van demanar a 24 signants que expliquessin una pel·lícula de dibuixos animats a un company, i van dividir-los en dues cohorts: els qui havien entrat a la comunitat el 1983 o abans, i els qui hi havien entrat després.1 Es van fixar en un recurs que no existeix en cap llengua parlada: les modulacions espacials. Si un signant fa els signes «veure» i «pagar» cap al mateix punt de l'espai, a la seva esquerra, vol dir que van passar a la mateixa persona: la van veure i li van pagar.1

La segona cohort, que havia après la llengua dels grans i tenia menys anys d'experiència, en va anar més enllà. Els qui hi havien entrat abans dels 10 anys feien servir més l'espai per indicar que dues paraules es refereixen al mateix. Els qui hi havien entrat abans dels 6 anys i mig, a més, feien més modulacions en total i signaven més de pressa; entre els 6,5 i els 10 anys, la diferència en modulacions era només marginal i en velocitat no era significativa. Els qui hi havien arribat després dels 10 anys no canviaven res.1,1

Els petits van més lluny que els gransPrimera cohort (blau) i segona cohort (vermell), segons l'edat a la qual van entrar a la comunitat sorda

Dades reals; els valors per grup són aproximats, llegits de les figures de l'article. Fonts i dades del gràfic →

La conclusió de Senghas i Coppola és clara: les onades successives d'infants que interactuen tenen la capacitat no només d'aprendre una llengua, sinó de crear-la.1 Cada nova onada heretava una llengua que encara no s'havia estabilitzat i la feia més sistemàtica, més precisa i més fluida.1

4. Rodolar cap avall

Si un gat rodola carrer avall, el moviment és una sola cosa: gira i baixa alhora. Però les llengües solen trossejar-ho. En català diem baixa rodolant, en anglès rolling down: una paraula per a la manera i una altra per a la trajectòria.2

Ann Senghas, Sotaro Kita i Aslı Özyürek van ensenyar un dibuix animat a 30 signants de tres cohorts i a 10 nicaragüencs oients que l'explicaven en castellà. Es van fixar en tres moments: un gat que s'enfila per fora d'un canaló, el mateix gat que hi puja per dins i el gat que, després d'empassar-se una bola de bitlles, baixa rodolant un carrer costerut. Baixa per veure què feien les mans.2,2

El dibuix animat

Un sol moviment. El gat gira i baixa alhora. La manera més directa de representar-ho amb les mans és fer les dues coses alhora.2

Els oients

Una espiral. Tots els gestos dels oients nicaragüencs de l'estudi que combinaven manera i trajectòria les feien en un sol moviment. Mai no les separaven. Només 5 dels 10 oients van fer algun gest d'aquest tipus.2,2

1a cohort: abans del 1984

El primer tall. Els primers signants encara ho feien majoritàriament tot alhora (73 %), però en un 27 % de les expressions ja separaven RODOLAR i BAIXAR en dos signes seguits.2

2a i 3a cohort: 1984–1993 i després

Peces que es combinen. Els qui van aprendre la llengua de petits als anys vuitanta i noranta separaven manera i trajectòria en la majoria de les expressions (78 % i 73 %). Els signes s'assemblen molt als gestos dels oients, dels quals clarament provenen, però s'organitzen d'una altra manera.2,2

Una construcció nova

RODOLAR-BAIXAR-RODOLAR. La llengua ha inventat una construcció que embolcalla un signe dins d'un altre per indicar que passen alhora: GAT-ENFILAR-GAT, ENFILAR-CANALÓ-ENFILAR. Apareix en un 37 % de les expressions analitzades, en signants de les tres cohorts. Per a manera i trajectòria n'hi ha 15 casos, de 2, 4 i 4 signants de cada cohort. Mai en els gestos dels oients.2

Rodolar cap avallCom s'expressa un moviment que és manera i trajectòria alhora

Proporcions reals; el dibuix és un esquema. Fonts i dades del gràfic →

Els autors en treuen una idea potent. Proposen que trossejar el món en peces petites i ordenar-les una darrere l'altra no és una cosa que els infants aprenguin de la llengua dels grans, sinó una manera d'aprendre que porten de sèrie, prou forta per imposar-se fins i tot quan el model que veuen fa just el contrari.2 Però ells mateixos avisen que aquesta tendència no ho decideix tot: moltes llengües de signes ja establertes també combinen elements alhora, a més d'en seqüència.2

5. Paraules per pensar en el que pensen els altres

Els psicòlegs anomenen teoria de la ment la capacitat d'entendre que els altres tenen creences, desitjos i coneixements propis. Una de les proves clàssiques és la de la creença falsa: entendre que algú buscarà una joguina on la va deixar, encara que mentre no mirava algú l'hagi canviat de lloc. A Nicaragua, Jennie Pyers i Ann Senghas van fer aquesta prova amb dibuixos, sense paraules, a 8 adults de la primera cohort, de 27 anys de mitjana, i a 10 joves de la segona. Els adults gairebé no la superaven i amb prou feines feien servir verbs com «pensar» o «saber»; la meitat no en va fer servir cap.10

Dos anys després hi van tornar. Entretant, els joves de la segona cohort havien començat a anar a l'associació de persones sordes i a conversar amb els grans. Els adults de la primera cohort feien servir més verbs mentals, tots ja presents en les narracions dels joves dos anys abans, i havien millorat en la prova, tot i que de mitjana només encertaven la meitat de les vegades, el que s'encertaria triant a l'atzar entre dues cartes.10,10 Els autors en conclouen que la llengua impulsa aquesta comprensió, però admeten que no poden descartar que també hi influís el contacte social.10

Amb les mateixes cohorts s'ha vist una cosa semblant en l'orientació a l'espai: la segona cohort, amb un llenguatge espacial més consistent, troba millor objectes amagats quan la desorienten.11 Amb el temps, en canvi, el resultat és diferent: tots els signants distingeixen sense paraules seqüències d'esdeveniments complexes, però només la segona i la tercera cohort les saben explicar bé. Aquí el que va endarrere és la llengua, no el pensament.12

Verbs mentals i creença falsa, 2001–20038 adults de la primera cohort (de 27 a gairebé 29 anys) i 10 joves de la segona
Dades reals; la prova del 2001 tenia 4 preguntes i la del 2003, 3, totes amb dues opcions. Fonts i dades del gràfic →

6. Infants o adolescents? Les dues lectures

La història de Nicaragua s'ha explicat sovint com un experiment natural en què uns nens creaven una llengua del no-res. La realitat és més social. Laura Polich, investigadora de ciències de l'audició i la parla, hi va dedicar nou anys: va buscar als arxius nacionals, va visitar les escoles d'educació especial i va enquestar més de 225 persones sordes. Ella mateixa explica que havia arribat a Nicaragua creient que la llengua havia sorgit de cop entre els infants, i que va concloure que aquella versió subestimava molt la contribució dels adolescents.3

Segons Polich, una llengua de signes «estandarditzada» no va aparèixer fins que hi va haver una comunitat que es trobava regularment, més enllà de la infància, i el procés va durar anys i va tenir moltes influències. Els adolescents sords busquen aquesta comunitat per convertir-se en agents socials, i avui la troben sobretot a l'associació, constituïda el 1986. La societat oient només va començar a veure-hi persones capaces d'actuar per elles mateixes després que l'associació existís.3,3 Hi va haver, a més, influències de fora: contactes limitats amb la llengua de signes sueca i, cap al 2010, vídeos en llengua de signes americana a internet.4

Les dues lectures responen preguntes diferents. Si la pregunta és qui va fer la gramàtica més sistemàtica, les dades de Senghas i Coppola apunten als infants.1 Si la pregunta és qui va fer possible una comunitat i una llengua compartida, Polich apunta als adolescents i joves de l'escola d'oficis i de l'associació.3 Totes dues coses van haver de passar.

7. Pobles on molts oients signen

La llengua de signes de Nicaragua no és l'única llengua de signes jove que s'ha pogut estudiar des dels inicis. N'hi ha d'un altre tipus, que no surten d'una escola sinó d'un poble on la sordesa és hereditària i freqüent. Allà la llengua no és només de les persones sordes: també la fan servir molts germans, veïns i companys de feina oients.

Al Nègueb, a Israel, la comunitat beduïna d'Al-Sayyid es va fundar fa uns 200 anys i el 2005 tenia unes 3.500 persones. En tres generacions hi han nascut unes 150 persones sordes, i en els darrers 70 anys hi ha sorgit una llengua de signes que també fa servir una part important dels oients.13 Al nord de Bali, al poble de Bengkala, segons un estudi publicat el 1995 un 2,2 % dels 2.185 habitants eren sords de naixement, i la llengua del poble, el kata kolok, la fan servir molts oients i sords.14 Té signes que es fan al maluc, a les dents o a la llengua, llocs rars en altres llengües de signes.15

A l'illa de Martha's Vineyard, a Massachusetts, Nora Groce va calcular que al segle XIX fins a una de cada 155 persones era sorda, i que molts oients aprenien a signar de petits.16 Una revisió recent amb dades genealògiques situa l'inici d'aquella comunitat signant el 1785, al poble de Chilmark, i calcula que va tenir uns 40 anys de desenvolupament propi abans de connectar-se, a través de l'escola per a sords de Hartford, amb la comunitat signant naixent de Nova Anglaterra. La comunitat signant havia desaparegut gairebé del tot als anys cinquanta.17 L'última persona sorda que feia servir la llengua de l'illa va morir el 1952.16

Aquests pobles s'han convertit en una mena d'utopia per a moltes persones sordes, i és fàcil idealitzar-los. Annelies Kusters, que n'ha revisat críticament la literatura, adverteix que sovint se n'han fet tipologies a partir de les comunitats sordes urbanes occidentals i en planteja moltes preguntes noves.18

Quatre llengües de signes nascudes en comunitats concretesUna escola, dos pobles i una illa
Dades reals; ubicació orientativa. Fonts i dades del gràfic →

A Al-Sayyid, els lingüistes van analitzar 158 clàusules de vuit signants de la segona generació i van trobar que, en una sola generació, la llengua havia fixat un ordre: el verb va al final. No és l'ordre de l'àrab de la comunitat, que el posa al mig, i aquella generació gairebé no havia tingut contacte amb la llengua de signes israeliana, que fa servir diversos ordres.13 Però tampoc no és un ordre qualsevol: és el mateix que fan servir espontàniament persones oients de llengües molt diferents quan han d'explicar una escena només amb gestos, sense parlar.19

On va el verbClàusules de la llengua de signes beduïna d'Al-Sayyid segons on va el verb
Dades reals. Fonts i dades del gràfic →

8. Què vol dir ser sord

A la Managua dels anys seixanta, ser sord sovint volia dir quedar-se a casa sense ningú amb qui parlar.2,3 A Martha's Vineyard, molts oients signaven i les persones sordes participaven en la vida de l'illa com tothom.16 La sordesa era la mateixa; el que canviava era si al voltant hi havia una llengua compartida.

Des dels anys seixanta, quan es va començar a demostrar que les llengües de signes tenen una gramàtica pròpia, la lingüística, i cada cop més les mateixes comunitats sordes, han defensat que són minories lingüístiques i culturals. Aquesta visió conviu amb la mèdica, que veu la sordesa sobretot com una pèrdua que cal tractar.20,3

La història de Nicaragua ho mostra amb una claredat rara. Els infants que creixien amb signes de casa ja posaven estructura en els seus gestos. El que els faltava era una comunitat. Quan es van trobar infants, adolescents i joves, en menys de dues dècades van fer una llengua que no existia quan van néixer.1

Paraules clau

Signes de casa
Gestos que fa servir una persona sorda per comunicar-se amb la família quan no té accés a cap llengua. Tenen regularitats, però no són una llengua compartida.
Cohort
Grup de signants que van entrar a la comunitat sorda en el mateix període. A Nicaragua: abans del 1984, del 1984 al 1993 i després.
Modulació espacial
Fer un signe cap a un punt concret de l'espai per indicar a qui o a què es refereix. Existeix en totes les llengües de signes estudiades.
Manera i trajectòria
Les dues parts d'un moviment: com es mou una cosa (rodolant) i cap on va (avall). Moltes llengües les expressen amb paraules separades.
Teoria de la ment
Capacitat d'entendre que els altres tenen creences, desitjos i coneixements propis, que poden ser diferents dels nostres o falsos.
Llengua de signes de poble
Llengua de signes que neix en una comunitat petita amb molta sordesa hereditària i que fan servir també molts oients.

Dades i fonts

Metodologia

Aquest article es basa sobretot en articles científics revisats per experts sobre la llengua de signes de Nicaragua i altres llengües de signes joves. La majoria s'han llegit en versió completa (versions acceptades o còpies dels autors quan la revista no és d'accés obert); d'alguns només s'ha llegit el resum, i del llibre de Laura Polich, la introducció i la fitxa de l'editorial. Les xifres dels gràfics són les publicades; quan s'han llegit d'una figura i no del text, es diu. Les mostres dels estudis són petites (de 3 a 40 persones) i les escenes animades (el pati, el gat que rodola) són esquemes. Les fonts no sempre coincideixen en les dates i la matrícula de les primeres escoles: es donen totes dues. El paper dels infants i el dels adolescents i joves en el naixement de la llengua és objecte de debat, i l'article presenta les dues lectures.

Els gràfics

Fonts

Cada número del text porta a la seva font. La fletxa (↑) et torna al punt on llegies.

  1. ↑ Senghas, A., & Coppola, M. (2001). «Children creating language: How Nicaraguan Sign Language acquired a spatial grammar». Psychological Science, 12(4), 323–328. DOI: 10.1111/1467-9280.00359 (còpia del laboratori)Hi recolza: Abans dels anys setanta, les persones sordes de Nicaragua tenien poc contacte entre elles; una escola fundada a Managua el 1977 amb 25 alumnes sords en tenia 100 el 1979 i, amb l'escola d'oficis, més de 400 el 1983; Els alumnes tenien pares oients, no coneixien cap adult sord que signés i a classe els ensenyaven a llegir els llavis i a parlar castellà amb un èxit mínim; als autobusos i al pati podien comunicar-se amb gestos; Les modulacions espacials: 24 signants, dues cohorts (1983 o abans, n = 13; després, n = 11) i tres grups d'edat d'entrada; els qui hi van entrar abans dels 10 anys en fan més (1,5 i 1,3 per verb, contra 0,7); La segona cohort fa més servir l'espai per indicar referència compartida (0,88 contra 0,63 per verb) i signa més de pressa (234 contra 194 morfemes per minut), tot i tenir menys anys d'experiència (8 contra 14); Conclusió: les cohorts successives d'infants que interactuen tenen la capacitat no només d'aprendre una llengua, sinó de crear-la.
  2. ↑ Senghas, A., Kita, S., & Özyürek, A. (2004). «Children creating core properties of language: Evidence from an emerging sign language in Nicaragua». Science, 305(5691), 1779–1782. DOI: 10.1126/science.1100199 (versió acceptada)Hi recolza: Abans dels anys setanta l'actitud social retenia la majoria de les persones sordes a casa i no hi va sorgir cap llengua de signes; els signes de casa variaven molt d'una persona a una altra; Uns 800 signants de 4 a 45 anys (2004); els canvis gramaticals apareixen primer en preadolescents i no arriben als adults: els signants més fluids són els més joves; Manera i trajectòria: 30 signants (tres cohorts de 10) i 10 oients; expressions simultànies 100 %, 73 %, 32 % i 38 %; seqüencials 0 %, 27 %, 78 % i 73 %; Construccions A-B-A (GAT-ENFILAR-GAT, ENFILAR-CANALÓ-ENFILAR, RODOLAR-BAIXAR-RODOLAR) en un 37 % de les expressions de les tres cohorts; per a manera i trajectòria, 15 casos de 2, 4 i 4 signants; mai en els gestos dels oients; Les escoles: primària ampliada el 1977 i escola d'oficis el 1981; uns 50 alumnes al principi i més de 200 el 1981; a mitjans dels anys vuitanta els adolescents ja es trobaven els caps de setmana; Els signes s'assemblen molt als gestos que acompanyen la parla i en provenen clarament; moltes llengües de signes establertes també combinen elements alhora, a més d'en seqüència; Material suplementari: 5 dels 10 oients i 2 dels 10 signants de la primera cohort no van fer cap expressió amb manera i trajectòria; 70 expressions en total, de tres escenes (enfilar-se pel canaló per fora i per dins, i baixar rodolant), analitzades conjuntament.
  3. ↑ Polich, L. (2005). The Emergence of the Deaf Community in Nicaragua: «With Sign Language You Can Learn So Much». Washington: Gallaudet University Press. Fitxa de l'editorial i introducció (només s'ha llegit la introducció)Hi recolza: El 1968 no hi havia comunitat sorda; hi havia hagut educació per a infants sords des dels anys quaranta (amb mestres que hi van treballar entre el 1946 i el 1976), orientada a la comunicació oral; les persones sordes recordades pels veïns vivien aïllades i dependents; Nou anys d'estudi (1994–2004), arxius nacionals, totes les escoles d'educació especial, enquesta a més de 225 persones sordes; l'autora creia que la llengua havia sorgit de cop entre infants i va concloure que aquesta versió «subestimava molt la contribució dels adolescents»; una llengua «estandarditzada» no va aparèixer fins que hi va haver una comunitat que es trobava regularment i més enllà de la infància; centre de formació professional fundat el 1981; ANSNIC, 22 d'abril de 1986; Els adolescents busquen una comunitat per esdevenir agents socials i avui la troben a ANSNIC; la societat nicaragüenca només va començar a reconèixer les persones sordes no orals com a agents socials després que es formés l'associació; Fins als anys seixanta les llengües de signes no es consideraven llengües; la monografia de William Stokoe (1960) va mostrar que tenen regles pròpies.
  4. ↑ Coppola, M. (2020). «Sociolinguistic sketch: Nicaraguan Sign Language and homesign systems in Nicaragua». A O. Le Guen, J. Safar i M. Coppola (eds.), Emerging Sign Languages of the Americas (De Gruyter Mouton i Ishara Press), 439–450. DOI: 10.1515/9781501504884-015 (còpia de l'autora)Hi recolza: La llengua comença a cristal·litzar cap al 1978; no hi havia cap comunitat sorda ni llengua de signes anterior a Nicaragua; ANSNIC, l'associació nacional de persones sordes, es va constituir el 1986 a Managua i va comprar una casa amb el suport de l'associació sueca de persones sordes; La lingüista Judy Kegl va començar a estudiar la llengua el 1986, en va fer els primers vídeos el 1987 i va publicar-ne el primer informe científic el 1989; Llei 675 (2009): llengua oficial de les persones sordes; llei 763 (2011): la llengua de signes ha de ser la llengua d'ensenyament dels infants sords; Escoles públiques d'educació especial en 25 punts del país (24 municipis); s'estima que només un 5 % dels infants sords del país van a escola; Cohorts: 1a abans del 1983 (o 1984), 2a del 1984 al 1993, 3a del 1994 al 2003; la transmissió depèn de les escoles perquè la sordesa heretada és rara i els adults sords solen tenir fills oients; Contactes limitats amb la llengua de signes sueca; cap al 2010, internet i les xarxes hi porten vídeos en llengua de signes americana; A Nicaragua la llengua s'anomena «Lenguaje de Señas Nicaragüense»; a la recerca també «Lengua de Señas Nicaragüense» i «Idioma de Señas Nicaragüense».
  5. ↑ Asamblea Nacional de Nicaragua (2009). Ley del Lenguaje de Señas Nicaragüense, Llei núm. 675, aprovada el 12 de febrer de 2009. La Gaceta, 75, 24 d'abril de 2009. nicaragua.justia.comHi recolza: Art. 2: sistema lingüístic visual, gestual i manual «creado por las personas con discapacidad auditiva en Nicaragua»; art. 3: «medio de comunicación oficial de las personas con discapacidad auditiva»; art. 7: dret a l'educació en la llengua de signes.
  6. ↑ Goldin-Meadow, S., & Mylander, C. (1998). «Spontaneous sign systems created by deaf children in two cultures». Nature, 391, 279–281. DOI: 10.1038/34646Hi recolza: Infants sords de pares oients, als Estats Units i en una cultura xinesa, creen gestos amb estructura de llengua que no ve dels pares.
  7. ↑ Coppola, M., & Newport, E. L. (2005). «Grammatical Subjects in home sign: Abstract linguistic structure in adult primary gesture systems without linguistic input». PNAS, 102(52), 19249–19253. DOI: 10.1073/pnas.0509306102Hi recolza: Tres persones sordes nicaragüenques de 14 a 23 anys, sense contacte amb cap llengua, tenen en els seus signes de casa la categoria gramatical de subjecte, que es considera molt estesa entre les llengües.
  8. ↑ Carrigan, E. M., & Coppola, M. (2017). «Successful communication does not drive language development: Evidence from adult homesign». Cognition, 158, 10–27. DOI: 10.1016/j.cognition.2016.09.012Hi recolza: Quatre adults sords nicaragüencs (16–26 anys) que feien servir signes de casa; les seves mares entenien pitjor els seus signes que persones sordes usuàries de la llengua de signes americana que no els havien vist mai.
  9. ↑ Senghas, A. (2003). «Intergenerational influence and ontogenetic development in the emergence of spatial grammar in Nicaraguan Sign Language». Cognitive Development, 18(4), 511–531. DOI: 10.1016/j.cogdev.2003.09.006Hi recolza: Font original, citada per Senghas, Kita i Özyürek (2004), de l'observació que els canvis gramaticals apareixen primer en preadolescents i no arriben als adults (no s'ha llegit l'article sencer).
  10. ↑ Pyers, J. E., & Senghas, A. (2009). «Language promotes false-belief understanding: Evidence from learners of a new sign language». Psychological Science, 20(7), 805–812. DOI: 10.1111/j.1467-9280.2009.02377.x (PMC)Hi recolza: El 2001, 8 signants de la primera cohort (uns 27 anys) feien 1,1 verbs mentals de mitjana i fallaven la prova de creença falsa (0,5 encerts de 4); 10 de la segona (uns 18 anys), 7,2 verbs i 3,8 encerts; El 2003, la primera cohort ja feia 3,9 verbs mentals i 1,5 encerts de 3; entre una data i l'altra, els joves havien començat a anar a l'associació i tots els verbs mentals nous de la primera cohort ja els feia servir la segona; el 2003, 7 joves de la segona cohort van fer la prova de llenguatge; La prova era de dibuixos: triar entre dues cartes la que acaba la història; els autors no poden descartar altres factors i diuen que l'experiència social hi intervé juntament amb la llengua.
  11. ↑ Pyers, J. E., Shusterman, A., Senghas, A., Spelke, E. S., & Emmorey, K. (2010). «Evidence from an emerging sign language reveals that language supports spatial cognition». PNAS, 107(27), 12116–12120. DOI: 10.1073/pnas.0914044107Hi recolza: La segona cohort, amb un llenguatge espacial més consistent, troba millor objectes amagats quan la desorienten.
  12. ↑ Kocab, A., Senghas, A., & Snedeker, J. (2016). «The emergence of temporal language in Nicaraguan Sign Language». Cognition, 156, 147–163. DOI: 10.1016/j.cognition.2016.08.005 (PMC)Hi recolza: Totes les cohorts parlen d'esdeveniments en ordre lineal, però només la segona i la tercera comuniquen bé estructures temporals complexes; en una prova sense paraules, tots els signants distingeixen els tipus d'esdeveniments.
  13. ↑ Sandler, W., Meir, I., Padden, C., & Aronoff, M. (2005). «The emergence of grammar: Systematic structure in a new language». PNAS, 102(7), 2661–2665. DOI: 10.1073/pnas.0405448102Hi recolza: Al-Sayyid: comunitat fundada fa uns 200 anys al Nègueb, unes 3.500 persones el 2005, unes 150 persones sordes nascudes en tres generacions; la llengua ha sorgit en els últims 70 anys i molts oients la signen; De 158 clàusules de vuit signants de la segona generació, 136 amb el predicat al final; l'àrab local és subjecte-verb-objecte; la llengua de signes israeliana fa servir diversos ordres (taula 1: S-V-O, O-S-V o S-O-V) i aquesta generació gairebé no hi havia tingut contacte.
  14. ↑ Winata, S., et al. (1995). «Congenital non-syndromal autosomal recessive deafness in Bengkala, an isolated Balinese village». Journal of Medical Genetics, 32(5), 336–343. DOI: 10.1136/jmg.32.5.336Hi recolza: Bengkala existeix des de fa més de 700 anys; el 2,2 % dels 2.185 habitants eren sords de naixement, i el poble ha creat una llengua de signes que fan servir molts oients i sords.
  15. ↑ Lutzenberger, H., Casillas, M., Fikkert, P., Crasborn, O., & de Vos, C. (2024). «More Than Looks: Exploring Methods to Test Phonological Discrimination in the Sign Language Kata Kolok». Language Learning and Development, 20(4), 297–323. DOI: 10.1080/15475441.2023.2277472Hi recolza: Kata Kolok: poble d'unes 3.000 persones, 33 residents sords; molts oients signen; entre el 2014 i el 2018 van néixer vuit infants en llars sordes; signes al maluc, a les dents o a la llengua.
  16. ↑ Groce, N. E., i redacció de l'Encyclopaedia Britannica. «Deafness on Martha's Vineyard». Encyclopaedia Britannica. britannica.com (consultat el 20-11-2026). Llibre de referència: Groce, N. E. (1985). Everyone Here Spoke Sign Language: Hereditary Deafness on Martha's Vineyard. Harvard University Press.Hi recolza: Al segle XIX, fins a 1 de cada 155 illencs era sord (estimació); molts oients signaven; les persones sordes participaven en la vida social, civil i religiosa; l'última persona sorda que feia servir la llengua de l'illa va morir el 1952.
  17. ↑ Power, J. M., & Meier, R. P. (2024). «The historical demography of the Martha's Vineyard signing community». Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 29(3), 295–321. DOI: 10.1093/deafed/enad058 (PMC)Hi recolza: La comunitat signant de Martha's Vineyard comença el 1785 a Chilmark, 93 anys més tard del que es pensava, i té uns 40 anys de desenvolupament propi abans de connectar-se, a través de l'educació de sords (escola de Hartford, des del 1825), amb la comunitat signant naixent de Nova Anglaterra; havia desaparegut gairebé del tot als anys cinquanta.
  18. ↑ Kusters, A. (2010). «Deaf Utopias? Reviewing the Sociocultural Literature on the World's “Martha's Vineyard Situations”». Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 15(1), 3–16. DOI: 10.1093/deafed/enp026Hi recolza: Les comunitats on molta gent signa són una utopia als ulls de moltes persones sordes; se n'han fet tipologies a partir de les comunitats sordes urbanes occidentals; revisió crítica que planteja preguntes noves.
  19. ↑ Goldin-Meadow, S., So, W. C., Özyürek, A., & Mylander, C. (2008). «The natural order of events: How speakers of different languages represent events nonverbally». PNAS, 105(27), 9163–9168. DOI: 10.1073/pnas.0710060105Hi recolza: Parlants d'anglès, turc, castellà i xinès, quan descriuen escenes amb gestos sense parlar, fan servir el mateix ordre (agent-pacient-acció), anàleg al subjecte-objecte-verb i al de les llengües gestuals noves.
  20. ↑ Pfau, R., & Zeshan, U. (2016). «Positive signs – How sign language typology benefits deaf communities and linguistic theory». Linguistic Typology, 20(3), 547–559. DOI: 10.1515/lingty-2016-0026 (versió acceptada)Hi recolza: El pas d'un paradigma mèdic a un en què les comunitats sordes són minories lingüístiques i culturals i les llengües de signes són llengües com les altres.