Els científics que van morir de gana al costat de les llavors
Durant el setge de Leningrad, un grup de botànics va custodiar la gran col·lecció de llavors de Nikolai Vavílov mentre la ciutat es moria de fam. Segons la història de l'institut, no se la van menjar. Què hi ha de cert en aquesta història, i què en queda avui, des del VIR fins a la Volta de Svalbard.
L'hivern de 1941 a 1942, en un edifici gelat de la plaça de Sant Isaac de Leningrad, un grup de científics i tècnics feia guàrdies de vint-i-quatre hores davant de sales segellades. A dins hi havia caixes metàl·liques plenes de sobres de llavors de vint a cinquanta grams. A fora, la ciutat estava encerclada i la ració de pa havia baixat a 125 grams al dia.1,2
L'especialista en cacauets va morir a la seva taula de treball. Quan va morir l'especialista en arròs, els companys van trobar a la seva col·lecció milers de paquets d'arròs que havia conservat mentre es moria de gana. Segons la història de l'institut, ni ells ni els altres no es van menjar les llavors que tenien a l'abast.1 Més tard, segons l'escriptor Simon Parkin, un dels supervivents, V. S. Lekhnóvitx, va dir que no menjar-se la col·lecció no havia estat difícil: el que hauria estat impossible era menjar-se l'obra de la seva vida i de la vida dels seus companys.3
Aquesta és la història d'aquelles llavors, de l'home que les havia reunides i que va morir de gana en una presó estalinista, i del que n'ha quedat: una xarxa mundial de bancs de llavors que, el 2015, va tornar unes llavors a un centre de recerca que la guerra havia expulsat de casa seva. També és la història de com es construeix un relat heroic, i del que aquest relat deixa fora.
1. El banc de llavors de Vavílov
Nikolai Vavílov va néixer a Moscou el 1887 i el 1920 es va posar al capdavant d'una petita oficina de botànica aplicada que acabaria sent l'Institut de Producció Vegetal de Leningrad, el VIR.1,4 Segons els seus propis investigadors, és la institució científica més antiga del món dedicada a la diversitat de les plantes cultivades.4 No era un projecte al marge del poder: Vavílov va presidir l'Acadèmia d'Agricultura soviètica i formava part del col·legi del Comissariat d'Agricultura. Volia que la ciència fes créixer l'agricultura de l'estat.1
La seva idea era que, per crear varietats capaces de resistir la sequera, el fred o les plagues, calia tenir a mà la diversitat que els pagesos del món havien creat durant mil·lennis. Entre el 1923 i el 1940, l'institut va organitzar 180 missions de recol·lecció, 140 dins de la Unió Soviètica, i a l'època de Vavílov la col·lecció va arribar a 250.000 mostres,1 la més gran del món.5 Ell mateix va viatjar a més de 50 països, segons Loskutov, investigador del VIR; altres fonts en compten 64.1,5
Vavílov buscava els llocs on cada conreu tenia més varietats diferents, perquè pensava que allà era on havia nascut. El 1926 va publicar els seus «centres d'origen de les plantes cultivades», i el 1940 els va resumir en set grans regions. Hi feia un càlcul: de les aproximadament mil espècies que cultiva la humanitat, unes set-centes, el 70 %, procedeixen d'Àsia, i un 17 % del Nou Món. I hi afegia una observació d'antropòleg: els grans centres coincideixen amb els llocs de les civilitzacions agrícoles antigues.1
El mapa de Vavílov no és la paraula final. Els científics del VIR el van ampliar: el 1970, el seu col·lega Piotr Jukovski hi va afegir quatre centres i més de cent «microcentres».1 I la idea mateixa s'ha qüestionat. El 1971, el botànic Jack Harlan va argumentar que els conreus no van néixer necessàriament en «centres».6 Avui els arqueòlegs i els genetistes compten almenys onze regions on es va inventar l'agricultura de manera independent i desconfien dels models d'una domesticació ràpida en un sol lloc: el lloc on hi ha més varietats no sempre és on va començar tot.7
Cada sobre que arribava a Leningrad era, en el fons, el resultat de la feina de generacions de pagesos que havien triat, sembrat i guardat les llavors de les millors plantes. El gràfic següent mostra de què estava feta la col·lecció.
2. Una detenció al final d'una excursió
A la dècada de 1930, la genètica es va convertir en un problema polític a la Unió Soviètica. Les detencions de científics del VIR van començar el 1932. L'agrònom Trofim Lissenko, que rebutjava la genètica de Mendel, guanyava poder dins de la ciència agrícola soviètica. Al principi Vavílov el va recolzar i va elogiar la seva feina, i alguns amics li van retreure que així l'havia ajudat a pujar. Les denúncies contra Vavílov es van multiplicar a partir del 1937, quan es van trencar les relacions entre tots dos, i l'ordre de detenció l'acusava d'haver posat l'institut a treballar per desacreditar les teories de Lissenko. Els càrrecs van ser sabotatge i espionatge.1
L'estiu del 1940, Vavílov recorria l'oest d'Ucraïna i el nord de Bucovina, territoris que acabaven de passar a mans soviètiques, per estudiar-ne els conreus; a Txernivtsí va visitar el departament agrícola del Partit Comunista d'Ucraïna. El 6 d'agost, tornant d'una excursió a les muntanyes, uns homes el van fer pujar a un cotxe amb l'excusa d'una trucada urgent de Moscou. Va deixar la motxilla al porter i els seus col·laboradors no el van tornar a veure mai més. En onze mesos el van interrogar unes quatre-centes vegades, sobretot de nit. El 9 de juliol de 1941, un tribunal militar el va condemnar a mort en una sessió que, segons va escriure ell mateix, va durar pocs minuts.1 La pena li va ser commutada per vint anys de presó.5
Va morir a l'hospital de la presó de Saratov el gener del 1943.1 Segons el Crop Trust i Parkin, el 26 de gener; l'acta de defunció que reprodueix Loskutov porta la data del 24. Oficialment, va morir de pneumònia bronquial; segons Parkin, de gana.5,3 Mentrestant, a més de mil tres-cents quilòmetres, els seus deixebles intentaven salvar la seva obra.
3. 872 dies
El 8 de setembre de 1941, l'exèrcit alemany, amb l'ajuda de les tropes finlandeses al nord, va tancar l'últim camí per terra cap a Leningrad. L'única sortida que quedava era el llac Ladoga.3 El setge va durar 872 dies, fins al 27 de gener de 1944.8 L'institut havia de ser evacuat, però l'evacuació no es va completar mai.1 Baixa per seguir què va passar amb la col·lecció.
Un institut al centre de la ciutat. La seu del VIR era a la plaça de Sant Isaac, al costat de la catedral. A finals d'agost del 1941, s'hi van portar d'urgència les col·leccions de les estacions experimentals de Pavlovsk i Puixkin.1
Les patates de Pavlovsk. La col·lecció principal de patates, unes 6.000 varietats, era a l'estació de Pavlovsk, uns 30 quilòmetres al sud del centre (Loskutov en dona 45). Mentre el poble cremava sota les bombes, els investigadors A. I. Kameraz i Olga Voskresénskaia van fer arrencar els tubercles encara verds i, amb l'ajuda d'uns soldats, els van portar en camions a la ciutat. La feina va durar uns quants dies, fins que l'exèrcit alemany va ocupar Pavlovsk.1
El cercle es tanca. Amb la ciutat encerclada, el menjar s'acabava. Entre el setembre i el novembre, la ració de pa es va retallar cinc vegades.8
Un vagó que no va sortir mai. Els investigadors, la majoria dones, van empaquetar 100.000 mostres, cinc tones de llavors, en caixes de doble paret. El vagó va passar més de sis mesos d'una via morta a una altra sota els bombardeigs, i al final la càrrega va tornar a l'institut. El director, I. G. Eikhfeld, i alguns treballadors van ser evacuats a Krasnoufimsk, als Urals, amb una petita part de la col·lecció, i uns 40.000 paquets més hi van arribar en avió.1
Sembrar sota les bombes. Les llavors i els tubercles perden la capacitat de germinar si no es tornen a sembrar. Cada primavera del setge, les patates es plantaven en un camp dels afores, vigilat contra els lladres tot l'estiu. El 1943, a la granja de Predportovi, sota el foc de l'artilleria alemanya, van sembrar unes 200 varietats de cereals en 250 metres quadrats.1
Dades reals: llocs i relleu. Fonts i dades del gràfic →
4. Cent vint-i-cinc grams
El 20 de novembre de 1941, les racions van tocar fons: 250 grams de pa per als treballadors manuals i 125 per a tots els altres, també per als infants.2 Si es rebien senceres, cosa que no sempre passava, les racions d'una persona a càrrec sumaven unes 466 calories al dia.8 Unes 630.000 persones van morir per causes relacionades amb la gana, la majoria aquell primer hivern. El total de morts del setge es discuteix: una estimació recent en dona entre 700.000 i 800.000, i el periodista Harrison Salisbury en va calcular 1,2 milions.8
5. Guardar llavors en una ciutat famolenca
L'hivern de 1941 a 1942 va ser excepcionalment fred. Les rates van envair l'edifici, entraven a les caixes metàl·liques per les obertures que ja tenien i es menjaven les llavors. Els treballadors, desnodrits, van lligar les caixes entre elles i les van col·locar entre els prestatges. Van fer servir divuit sales, les van segellar i cada dia de tres a cinc persones feien guàrdia durant vint-i-quatre hores. A la primavera del 1942, uns lladres van entrar trencant les finestres tapiades.1
El conservador de les patates, V. S. Lekhnóvitx, ho va explicar així: havien de protegir els tubercles de les rates, del gel i de la gent famolenca, i ni amb tres panys no va poder evitar alguns robatoris petits. Dues vegades al dia, tot i estar molt dèbil, caminava des de casa seva, al carrer Nekràssov, fins a la plaça de Sant Isaac, on hi havia la col·lecció: cada trajecte li costava una hora i mitja. L'estufa s'havia d'encendre cada dia, i la temperatura no va baixar mai de zero.1
Segons Parkin, a la primavera del 1942 van trobar unes llavors de lli que ja havien passat el termini de sis anys en què germinen. Nikolai Ivanov, que dirigia l'institut a la ciutat durant el setge, no va deixar que se les mengessin: la regla era guardar les mostres de deu a vint anys, per si alguna conservava la capacitat de germinar. També segons Parkin, el director evacuat, Eikhfeld, havia enviat una instrucció perquè no s'estalviés res per ajudar la gent.3 Hi ha qui hi veu heroïsme i qui, com la ressenya del llibre de Parkin, hi veu una disciplina que frega el fanatisme.
La regla de no menjar-se la llavor de sembrar és vella, però no és universal ni automàtica. Segons Parkin, durant la fam del 1921, el personal famolenc del mateix institut s'havia menjat la col·lecció.3
6. Quants van morir, i què es va salvar?
Les xifres de morts que circulen varien molt, i les fonts serioses tampoc no coincideixen, perquè no compten el mateix. Loskutov, investigador del VIR, parla de més de 20 científics i especialistes morts per salvar la col·lecció.9,4 El 1999, ell mateix escrivia que la primera tardor del setge l'institut va perdre més de 30 investigadors, per les bombes, per la gana o al front.1 Parkin en compta almenys dinou que van morir dins de l'edifici tenint menjar a l'abast.3
La col·lecció va sobreviure, però no intacta. Les rates es van menjar llavors i hi va haver robatoris;1 algunes llavors de països subtropicals o d'alta muntanya van perdre la capacitat de germinar.1 Segons Parkin, de les 250.000 mostres que hi havia a l'inici del setge, unes 40.000 se les van menjar els rosegadors o no van germinar.3 Avui el VIR conserva més de 320.000 mostres.4
També convé saber d'on ve el relat. La història del setge que explica el VIR es basa sobretot en un volum col·lectiu soviètic del 1969 i en articles de memòria publicats molt després,1 quan el nom de Vavílov ja es podia tornar a esmentar: no ho va fer oficialment fins a mitjans dels anys cinquanta.1 Un llibre soviètic del 1979 en va adornar els fets, i Parkin avisa que els diàlegs del seu llibre s'han de llegir com una recreació, no com una transcripció.3 Els fets bàsics són sòlids; els detalls més emotius, menys.
7. Una volta a l'Àrtic
La lliçó de Leningrad és que un banc de llavors pot desaparèixer per una guerra, un incendi o un govern. La resposta moderna és fer-ne còpies i guardar-les lluny. El 26 de febrer de 2008, Noruega va inaugurar la Volta Mundial de Llavors de Svalbard: un túnel excavat a més de cent metres dins d'una muntanya de l'arxipèlag àrtic.10 Una refrigeració artificial hi manté les llavors a 18 graus sota zero, i el permafrost les mantindria fredes durant molt de temps si fallés. Entre el 2016 i el 2019 se'n va renovar el túnel d'entrada per fer-lo impermeable davant d'un clima més càlid i humit.11
La Volta funciona com una caixa negra. Les caixes no s'obren mai, les llavors continuen sent del banc que les diposita i només aquest les pot demanar.11 Avui n'hi ha 1.417.961 mostres de 135 institucions.12
135 dipositants. Cada cercle és una institució, i la seva àrea és proporcional a les mostres que ha guardat a Svalbard.12
Blat, arròs, blat de moro. Entre els cercles més grans hi ha centres internacionals de recerca agrícola, com el CIMMYT de Mèxic, amb més de 190.000 mostres de blat de moro i blat, o l'IRRI de les Filipines, amb l'arròs, i grans bancs nacionals, com el dels Estats Units o el de l'IPK d'Alemanya. Més de la meitat de totes les mostres, un 55 %, les han dipositat centres internacionals.12
El VIR també hi és. L'institut de Vavílov hi té guardades 6.082 mostres.12
Els més petits. El 2015, les comunitats indígenes andines del Parque de la Papa, a Cusco, van dipositar 750 llavors de patata.14 El 2020, la Nació Cherokee va ser la primera tribu dels Estats Units convidada a fer-ho: nou varietats de blat de moro, fesols i carabassa, entre les quals conreus que els seus avantpassats van portar pel Camí de les Llàgrimes.15 Entre tots dos, 759 mostres: el 0,05 % del total.12
Dades reals, novembre del 2026. Fonts i dades del gràfic →
8. Anada i tornada d'Alep
Entre el 2008 i el 2014, el centre ICARDA va enviar a Svalbard 116.484 còpies de les seves llavors de cereals, llegums i farratges, procedents de més de cent països. Amb la guerra de Síria, el centre va haver d'abandonar la seu d'Alep.13 El banc no va ser destruït: segons ICARDA, les 141.000 mostres del banc actiu hi eren segures, però ja no es podien regenerar ni distribuir.16
El setembre del 2015, ICARDA va ser la primera organització de la història que va demanar llavors a la Volta.16 38.073 mostres van arribar en bon estat al Líban i al Marroc, i el novembre ja estaven sembrades. Amb les llavors noves, el 2017 més de 20.000 mostres van tornar a Svalbard, i aquell any se'n va fer una segona retirada de 54.354.13 Tres quarts de segle després de Leningrad, unes llavors guardades lluny de la guerra tornaven a mans de qui les havia dipositades.
9. De qui són les llavors?
Cap banc de llavors no hauria existit sense els pagesos. Les varietats que Vavílov recollia als mercats i als camps eren el resultat de generacions de selecció anònima. El 2001, el Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics de la FAO va ser el primer acord internacional vinculant que reconeixia formalment la contribució de les comunitats locals i indígenes i dels pagesos a aquesta diversitat. Però deixa en mans de cada govern fer efectius els «drets dels pagesos».17 El dipòsit del Parque de la Papa és fruit d'un projecte d'aquest tractat.14
No tothom celebra la Volta. Quan es va inaugurar, l'organització GRAIN va criticar que guardar la diversitat sobretot en bancs llunyans la treu de les mans dels pagesos que la van crear i la fa inaccessible per a ells, i que oblida que els pagesos són els primers milloradors de plantes.18 Les xifres de la mateixa Volta ho il·lustren: més de la meitat de les mostres són de centres internacionals, i les dels dos dipositants indígenes no arriben a l'u per mil.12
Per a molts pobles indígenes, una llavor no és una mostra, sinó un bé comú que es conserva sembrant-lo. La investigadora en ciències socials Sheryl Breen ho contraposa a la lògica dels grans bancs centralitzats.19 La Nació Cherokee té el seu propi banc des del 2006, que envia més de deu mil sobres l'any, però només als ciutadans de les tres tribus cherokees reconegudes. Les nou mostres de Svalbard no són un regal al món: són una còpia de seguretat del seu patrimoni, que només ells poden retirar, «si passa el pitjor».15,11
Potser aquesta és la lliçó més honesta de la història de Leningrad. Guardar llavors no és un gest neutral: sempre hi ha algú que decideix què es guarda, on i per a qui. Els botànics del VIR les van guardar per a un estat que havia empresonat el seu director, mort a la presó. Molts no van viure per veure-les tornar a germinar.
Paraules clau
- Banc de llavors (banc de germoplasma)
- Col·lecció de llavors i altres materials vius de plantes, conservada per estudiar-la i per tornar-la a sembrar.
- Mostra (accessió)
- Cada lot de llavors d'una varietat o població concreta, amb el seu registre d'origen.
- Regeneració
- Tornar a sembrar una mostra per obtenir-ne llavors noves abans que les velles perdin la capacitat de germinar.
- Centre d'origen
- Regió on, segons Vavílov, es concentra més varietat d'un conreu; ell en deduïa que hi havia nascut, cosa que avui sovint no es confirma.
- Varietat local
- Varietat seleccionada pels pagesos d'un lloc al llarg de generacions, no per una empresa de llavors.
- Caixa negra
- Condició de dipòsit de la Volta de Svalbard: les caixes no s'obren i només qui les diposita les pot recuperar.
- Lissenkisme
- Doctrina de l'agrònom Trofim Lissenko, contrària a la genètica mendeliana, que el règim soviètic va imposar i que va portar a la persecució de genetistes.
Dades i fonts
Metodologia
Aquest article es basa sobretot en la història del VIR escrita per un dels seus investigadors, I. G. Loskutov (1999, 2021, 2025), que fa servir els arxius de l'institut i les memòries dels supervivents, i en estudis epidemiològics del setge (Sparén et al. 2004; Vågerö et al. 2013). Cal llegir-lo amb prudència: el relat del setge es va construir sobretot a partir de fonts commemoratives soviètiques posteriors a la recuperació del nom de Vavílov (el volum col·lectiu de 1969, el llibre de Senin de 1979 i articles de memòria de 1991), i el llibre de Simon Parkin (2024), que coneixem a través de la ressenya de la London Review of Books, recrea diàlegs que el mateix autor demana llegir com a impressionistes. Els fets que només dona Parkin s'atribueixen al text. El nombre de treballadors del VIR morts durant el setge és incert i les fonts no compten el mateix: es donen les tres xifres principals. Moltes versions populars contenen detalls no verificables; s'han deixat fora. Les dades de la Volta de Svalbard són de la llista pública de dipositants del Seed Portal de NordGen i de les pàgines oficials de la Volta i d'ICARDA; els percentatges són càlculs propis. El mapa dels centres d'origen és un esquema d'una teoria superada en part; el de les expedicions situa els llocs citats, no els itineraris.
Els gràfics
- ↑ Cinc continents a la recerca de llavorsDades reals. Llocs i regions de les grans expedicions de Vavílov fora de la Unió Soviètica del 1916 al 1933, segons l'apèndix III de Loskutov (1999, p. 157); no s'hi inclouen les exploracions sistemàtiques dins de l'URSS del 1921 al 1940.1 Cada punt és un lloc o una regió citats a la llista, situat en coordenades aproximades (geocodificació de Nominatim, © col·laboradors d'OpenStreetMap, revisada a mà); no és l'itinerari ni l'ordre del viatge. Les estades del 1921 i del 1932–1933 al Canadà i als Estats Units eren, segons la mateixa font, visites de coneixement. Mapa: Natural Earth 1:110 m, projecció Equal Earth (sense relleu: mapa del món).
- ↑ On creia Vavílov que van néixer els conreusEsquema. Els set centres i els seus focus segons el text de Vavílov del 1940 citat per Loskutov (1999, p. 86–88), i la seva estimació de l'origen de les ~1.000 espècies cultivades (~70 % Àsia, ~17 % Nou Món).1 Els cercles marquen la regió descrita, no una frontera ni una mesura. És la teoria de Vavílov, no el consens actual.6,7 Mapa: Natural Earth 1:110 m, Equal Earth.
- ↑ La col·lecció de VavílovDades reals. Mostres per grup de conreus a l'època de Vavílov (en milers, tal com les arrodoneix Loskutov: «més de» 36.000 de blat, «unes» 18.000 d'hortalisses, etc.) sobre un total de 250.000.1 «Altres conreus» és la diferència fins al total i, com que els altres grups són mínims, és un màxim.
- ↑ Una ciutat encerclada i un institut ple de llavorsDades reals. Llocs del salvament de la col·lecció (Loskutov 1999, p. 113–115).1 Les distàncies del mapa (uns 27 km del centre a Pavlovsk i uns 24 a Puixkin) són càlculs propis entre coordenades; Loskutov dona 45 km fins a Pavlovsk. La situació del camp de sembra és aproximada. Relleu: Mapzen Terrain Tiles (NASA SRTM, GMTED2010, ETOPO1), mitjana per cel·les d'uns 0,6 × 1,1 km; llacs i rius: Natural Earth 1:10 m. Coordenades dels llocs: Nominatim (© col·laboradors d'OpenStreetMap). No s'hi dibuixa la línia del front perquè canviava i no se n'ha verificat una traça.
- ↑ Pa de cada diaDades reals. Racions oficials de pa (grams per persona i dia) en cada data d'entrada en vigor, del 18-7-1941 a l'11-2-1942, per a les quatre categories de la cartilla (taula 2 de Vågerö et al. 2013, a partir de Pavlov 1965 i Jones 2008); la ració es manté fins al canvi següent. La taula hi afegeix una pujada el 22-2-1942 que no s'hi dibuixa, perquè altres fonts la daten en un altre moment. Calories de la ració completa del 20-11-1941 (taula 1).8 Les racions no sempre es rebien senceres.2 «Persones a càrrec» tradueix dependants.
- ↑ Quants en van morir?Dades reals: tres xifres publicades, totes mínimes i amb criteris diferents. «Més de 30» investigadors perduts la primera tardor del setge per bombes, fam o al front;1 «més de 20» científics i especialistes morts per salvar la col·lecció;9,4 «almenys 19» botànics morts dins de l'institut amb menjar a l'abast (Parkin 2024).3 La llentia s'obre cap amunt perquè cap font no dona un màxim.
- ↑ Qui guarda llavors a l'ÀrticDades reals. Els 135 dipositants i les mostres de cadascun segons la llista pública del Seed Portal de NordGen, consultada el 20-11-2026 (1.417.961 mostres).12 Àrea del cercle proporcional a les mostres; disposició per mida (esquemàtica). El país és el del codi de l'institut. «Centres internacionals» són els dotze dipositants que es presenten com a centres internacionals de recerca agrícola (CIMMYT, IRRI, ICRISAT, ICARDA ×2, World Vegetable Center, CIAT, IITA, AfricaRice, CIP, ILRI, ICBA): 773.102 mostres, el 54,5 %. Dipositants indígenes: Parque de la Papa i Nació Cherokee, 759 mostres (0,054 %).
- ↑ Anada i tornadaDades reals: 116.484 mostres dipositades (2008–2014), 38.073 retirades el setembre del 2015, més de 20.000 tornades el 2017 i 54.354 retirades el 2017.13 Amplada de les bandes proporcional a les mostres; eix de temps trencat (2008–2014 comprimit); partícules il·lustratives.
Fonts
Cada número del text porta a la seva font. La fletxa (↑) et torna al punt on llegies.
- ↑ Loskutov, I. G. (1999). Vavilov and his Institute: a history of the world collection of plant genetic resources in Russia. Roma: International Plant Genetic Resources Institute (IPGRI). hdl.handle.net/10568/104272Hi recolza: Vavílov va néixer a Moscou el 1887 (p. 9) i va ser president de l'Acadèmia d'Agricultura (VASKhNIL) i membre del col·legi del Comissariat d'Agricultura (cap. 3); Del 1923 al 1940, el VIR va fer 180 missions de recol·lecció (140 dins de l'URSS); a l'època de Vavílov la col·lecció va arribar a 250.000 mostres: més de 36.000 de blat, 23.000 de lleguminoses, 23.000 de farratges, unes 18.000 d'hortalisses, 12.000 de fruiters i 10.000 de blat de moro (p. 80–81); Vavílov va dirigir personalment expedicions a més de 50 països (cap. 4); llista de les grans expedicions del 1916 al 1933 (apèndix III, p. 157); Els set centres d'origen de Vavílov (1940) i els seus focus; ~1.000 espècies cultivades, unes 700 (~70 %) d'Àsia i ~17 % del Nou Món; els centres coincideixen amb antigues civilitzacions agrícoles (p. 83–88); Detencions al VIR des del 1932; Vavílov va donar suport al principi a la feina de Lissenko i alguns amics li ho van retreure; les denúncies van créixer després del 1937; ordre de detenció i càrrecs de sabotatge i espionatge (p. 96–108); L'últim viatge, a l'oest d'Ucraïna i el nord de Bucovina, amb visita al departament agrícola del Partit Comunista d'Ucraïna; detenció el 6 d'agost de 1940 a Txernivtsí; 400 interrogatoris en 11 mesos; judici de pocs minuts el 9 de juliol de 1941; trasllat a Saratov i mort a l'hospital de la presó el gener del 1943; l'acta de defunció reproduïda porta la data del 24 de gener; el seu nom no es va tornar a esmentar oficialment fins a mitjans dels anys cinquanta (p. 106–113); L'evacuació de l'institut no es va completar mai; col·leccions de Pavlovsk i Puixkin portades sota el foc a la plaça de Sant Isaac; 6.000 varietats de patata de Pavlovsk («45 km») salvades per A. I. Kameraz i O. Voskresénskaia (p. 113–114); Investigadors, majoritàriament dones, preparen l'evacuació; vagó amb 100.000 mostres (5 tones, 20–50 g per mostra) que no va sortir; Eikhfeld i alguns treballadors evacuats a Krasnoufimsk amb una petita part, i uns 40.000 paquets en avió (p. 114); Hivern excepcionalment fred; rates que entraven a les caixes per les obertures i es menjaven llavors; caixes lligades i posades entre els prestatges en 18 sales segellades; guàrdies de 3 a 5 persones durant 24 h; robatoris a la primavera del 1942 (p. 114–115); Morts per gana de Xtxukin (cacauets, a la seva taula) i d'Ivanov (arròs: després de la seva mort s'hi van trobar milers de paquets d'arròs) i d'altres, que no van menjar les llavors; testimoni de Lekhnóvitx sobre les patates: rates, gel, gent famolenca, robatoris menors, el camí d'una hora i mitja i l'estufa (p. 115); Sembres de regeneració sota el setge (patates cada any; cereals el 1943 a la granja Predportovi: unes 200 varietats en 250 m²); algunes llavors subtropicals i d'alta muntanya van perdre la germinació (p. 115); La primera tardor del setge, l'institut va perdre més de 30 investigadors, per bombes, per la gana o al front (p. 114); Els científics del VIR van ampliar el mapa: P. M. Jukovski (1970) hi va afegir quatre centres i més de 100 microcentres (p. 117–118); El relat del setge es basa en el volum col·lectiu V osazhdennom Leningrade (1969) i en Krivchenko (1991) (p. 113–115).
- ↑ Sparén, P., et al. (2004). «Long term mortality after severe starvation during the siege of Leningrad: prospective cohort study». BMJ, 328(7430), 11. DOI: 10.1136/bmj.37942.603970.9AHi recolza: Des del 20 de novembre de 1941, 250 g de pa per als treballadors manuals i 125 g per a la resta; uns 460 kcal al dia si es rebia tota la ració.
- ↑ Childs, J. (06-02-2025). «Resident Bean Expert», ressenya de S. Parkin, The Forbidden Garden of Leningrad (Sceptre, 2024). London Review of Books, 47(2). lrb.co.ukHi recolza: Segons Parkin, almenys dinou botànics van morir dins de l'institut tenint a l'abast llavors, fruits secs i tubercles; el de l'arròs va morir envoltat de milers de paquets d'arròs; Segons Parkin: les paraules de Lekhnóvitx («era impossible menjar-se l'obra de la teva vida»), les llavors de lli de la primavera del 1942 que Ivanov, que va assumir la direcció en absència de Vavílov, no va deixar menjar, i l'ordre del director evacuat, Eichfeld, de no estalviar res per ajudar la gent; Vavílov va morir el 26 de gener de 1943 a l'hospital de la presó; oficialment de pneumònia bronquial, en realitat de gana; Durant la fam del 1921, el personal famolenc de l'institut es va menjar la col·lecció; De les 250.000 mostres que hi havia a l'inici del setge, unes 40.000 se les van menjar els rosegadors o no van germinar; El setge, amb l'ajuda dels finlandesos al nord; l'única sortida era el llac Ladoga; El llibre soviètic de Senin (1979) adorna les fonts; Parkin adverteix que els seus diàlegs s'han de llegir com a impressionistes, no literals.
- ↑ Loskutov, I. G., Ukhatova, Y. V., & Khlestkina, E. K. (2025). «VIR: from a small Bureau in the Russian Empire to the present-day National Center for Plant Genetic Resources». Genetic Resources, S2, 58–69. DOI: 10.46265/genresj.EVEF5522Hi recolza: Segons els seus investigadors, el VIR és la institució científica més antiga dedicada als recursos genètics vegetals; el 1920 Vavílov va succeir Regel; avui conserva més de 320.000 mostres; Més de 20 científics i especialistes van morir per salvar la col·lecció durant el setge.
- ↑ Henry, D. (10-01-2024). «Nikolai Vavilov: The Father of Genebanks». Crop Trust. croptrust.orgHi recolza: Xifra de 115 expedicions a 64 països en cinc continents; la col·lecció, la més gran del món sota la seva direcció; Condemna a mort commutada per vint anys de presó; mort per gana a Saratov el 26 de gener de 1943.
- ↑ Harlan, J. R. (1971). «Agricultural Origins: Centers and Noncenters». Science, 174(4008), 468–474. DOI: 10.1126/science.174.4008.468Hi recolza: Els conreus no van néixer necessàriament en «centres», i l'agricultura tampoc no es va desenvolupar necessàriament en un centre geogràfic.
- ↑ Larson, G., et al. (2014). «Current perspectives and the future of domestication studies». PNAS, 111(17), 6139–6146. DOI: 10.1073/pnas.1323964111Hi recolza: Almenys 11 regions del món van ser centres independents de domesticació; creix l'escepticisme davant dels models d'un esdeveniment ràpid en un sol lloc.
- ↑ Vågerö, D., Koupil, I., Parfenova, N., & Sparén, P. (2013). «Long-Term Health Consequences Following the Siege of Leningrad». A L. H. Lumey i A. Vaiserman (eds.), Early Life Nutrition and Adult Health and Development (Nova Science), cap. 10. novapublishers.comHi recolza: El setge va durar 872 dies, del 8 de setembre de 1941 al 27 de gener de 1944; Racions oficials de pa per categoria del 18-7-1941 a l'11-2-1942 (taula 2, a partir de Pavlov 1965) i ració del 20 de novembre de 1941 en calories (taula 1); Unes 630.000 morts per causes relacionades amb la gana; el total és discutit: de 0,7 a 0,8 milions segons una estimació recent i 1,2 milions segons Salisbury.
- ↑ Loskutov, I. G. (2021). «Wartime activities of the Vavilov Institute». Proceedings on Applied Botany, Genetics and Breeding, 182(2), 151–162. DOI: 10.30901/2227-8834-2021-2-151-162Hi recolza: El salvament de la col·lecció va costar la vida a més de 20 especialistes i científics; la col·lecció de patates va ser la més difícil de conservar.
- ↑ Svalbard Global Seed Vault. «The Facility». seedvault.no (consultat el 20-11-2026)Hi recolza: La Volta es va inaugurar el 26 de febrer de 2008, a més de 100 m dins la muntanya.
- ↑ Svalbard Global Seed Vault. «Purpose, Operations and Organisation». seedvault.no (consultat el 20-11-2026)Hi recolza: Dipòsit gratuït en condicions de «caixa negra»: les caixes no s'obren, les llavors són del banc que les diposita i només aquest en pot demanar el retorn; Refrigeració artificial a −18 °C; el permafrost les mantindria fredes si fallés; renovació del 2016 al 2019 amb un túnel d'entrada impermeable.
- ↑ NordGen. Svalbard Global Seed Vault – Seed Portal, llista de dipositants. seedvault.nordgen.org (consultat el 20-11-2026)Hi recolza: 135 dipositants i 1.417.961 mostres; mostres i tàxons de cada dipositant (CIMMYT 190.453, NPGS dels EUA 156.950, IPK d'Alemanya 72.507, ICARDA 71.229 + 57.804, VIR 6.082, Parque de la Papa 750, Nació Cherokee 9); càlcul propi: uns 55 % de les mostres són de centres internacionals de recerca agrícola i 759 (0,05 %) dels dos dipositants indígenes.
- ↑ Svalbard Global Seed Vault (27-10-2017). «ICARDA seeds safe back in Lebanon and Morocco». seedvault.noHi recolza: ICARDA va dipositar 116.484 mostres entre el 2008 i el 2014 i va haver d'evacuar la seu d'Alep, on el seu banc tenia mostres de cereals, aliments i farratges de més de 100 països; Primera retirada (setembre del 2015): 38.073 mostres al Líban i al Marroc, sembrades el novembre del 2015; segona retirada de 54.354; més de 20.000 mostres noves tornades a Svalbard el 2017.
- ↑ Andina, agència de notícies del Perú (28-08-2015). «FAO: Ancient Peruvian potato crops preserved for future generations in Arctic seed vault». andina.peHi recolza: Les comunitats indígenes andines del Parque de la Papa (Cusco) van dipositar 750 llavors de patata, fruit de projectes de repartiment de beneficis del Tractat de la FAO.
- ↑ Hoskin Jr., C. (24-02-2020). «Cherokee Nation heirloom seeds bound for global seed vault». Columna del cap principal de la Nació Cherokee, reproduïda a Indianz.com. indianz.comHi recolza: Primera tribu dels Estats Units convidada a dipositar llavors a Svalbard: nou varietats de blat de moro, fesols i carabassa, entre elles el blat de moro cerimonial White Eagle i conreus que van fer el Camí de les Llàgrimes; una garantia «si passa el pitjor»; El banc de llavors propi de la Nació Cherokee (des del 2006) envia més de 10.000 sobres l'any, només als ciutadans de les tres tribus cherokees reconegudes.
- ↑ ICARDA (22-02-2018). «ICARDA deposits vital seeds in Svalbard Vault, securing food for generations to come». icarda.orgHi recolza: El 2015, ICARDA va ser la primera organització de la història a demanar llavors a la Volta: les 141.000 mostres del banc actiu d'Alep hi eren segures, però ja no es podien regenerar ni distribuir.
- ↑ FAO (2001). International Treaty on Plant Genetic Resources for Food and Agriculture, art. 9 (text); «Overview» i «Farmers' Rights» (fao.org/plant-treaty/overview, farmers-rights, consultats el 20-11-2026)Hi recolza: Tractat adoptat el 2001 i en vigor des del 29 de juny de 2004; primer acord internacional vinculant que reconeix formalment la contribució de les comunitats locals i indígenes i dels pagesos; Article 9.2: la responsabilitat de fer efectius els drets dels pagesos recau en els governs nacionals.
- ↑ GRAIN (26-02-2008). «Faults in the vault: not everyone is celebrating Svalbard». grain.orgHi recolza: Crítica: la conservació només fora del camp treu les llavors als pagesos que les van crear i les fa inaccessibles; oblida que els pagesos són els primers milloradors de plantes.
- ↑ Breen, S. D. (2015). «Saving Seeds: The Svalbard Global Seed Vault, Native American Seed-Savers, and Problems of Property». Journal of Agriculture, Food Systems, and Community Development, 5(2), 39–52. DOI: 10.5304/jafscd.2015.052.016Hi recolza: Els projectes nadius americans entenen les llavors com un bé comú tribal i prefereixen la conservació local; contrast amb els bancs centralitzats com Svalbard.