Inspired by Magazine

El sobre que ningú no pot obrir

Cada missatge de WhatsApp o de Signal viatja tancat amb una clau que no té ni l'empresa que el porta. Com funciona el xifrat d'extrem a extrem, fins on és segur de debò, i què diu de nosaltres una tecnologia que converteix en matemàtiques una cosa tan antiga com saber callar.

20 min de lectura · Dades i fonts ↓ · Actualitzat el 20 de novembre de 2026

Fa uns quatre mil anys, a Kanesh, una ciutat de mercaders al cor de l'Anatòlia, una dona anomenada Anna-anna va escriure una carta en una tauleta d'argila. Abans d'enviar-la, la va embolicar amb una altra capa d'argila fresca, com un sobre, hi va escriure a sobre el nom del destinatari i hi va fer rodar vuit vegades el seu segell. Qui volgués llegir la carta havia de trencar el sobre.1 Aquell sobre no el va trencar mai ningú. Els arqueòlegs el van trobar intacte, al costat de centenars de sobres més que tampoc no es van obrir, i avui els investigadors els llegeixen per dins amb un escàner de raigs X, sense trencar-ne ni un bocí.1

Avui fem el mateix gest milers de milions de vegades al dia sense adonar-nos-en. El 5 d'abril de 2016, WhatsApp va activar per a més de mil milions de persones el xifrat d'extrem a extrem: des d'aquell dia, cada missatge surt del mòbil tancat dins d'un sobre matemàtic que només pot obrir el mòbil de destí.2 Ja són més de tres mil milions d'usuaris al mes.3 Ni WhatsApp ni Meta, diu l'empresa, poden llegir-ne el contingut.4

Però què vol dir exactament això? Com es pot tancar un sobre amb una clau que no has donat mai a ningú? És realment impossible obrir-lo? I per què els governs s'hi barallen des de fa trenta anys? Per respondre-ho cal entendre una mica de matemàtiques, una mica d'història, i una cosa que les societats humanes sabien molt abans que existís cap ordinador: que poder callar és una condició per poder confiar.

Postals, sobres i caixes fortes

Quan envies un missatge, no viatja directament del teu mòbil al de l'altra persona. Passa per la wifi del bar on prens el cafè, per l'operador de telefonia, per uns quants cables d'internet i per l'ordinador d'una empresa —el servidor de WhatsApp, de Signal, de Gmail— que el guarda i el reparteix com una oficina de correus. Cada una d'aquestes parades és una mà que toca la teva carta.

Xifrar vol dir convertir el text en un garbuix que només es pot tornar a llegir amb una clau. La pregunta important no és si un missatge va xifrat, sinó qui té la clau. I aquí hi ha tres respostes molt diferents. Baixa per veure-les.

Sense xifrar

Una postal. Durant els primers anys d'internet, gran part del que circulava ho feia en clar: qui controlava la wifi, l'operador o el servidor podia llegir-ho tot, com el carter que gira la postal. Els punts vermells són missatges que es poden llegir; viatgen a poc a poc perquè els vegis passar per cada mà.

Xifrat en trànsit

Un furgó blindat entre oficines de correus. Avui gairebé tot el trànsit web viatja xifrat de tram en tram (és el cadenat del navegador, el protocol TLS). La wifi i l'operador ja només veuen soroll blau. Però el sobre s'obre a l'oficina central: el servidor de l'empresa desxifra el missatge, el pot llegir i guardar, i el torna a xifrar per enviar-lo.5

Així funcionen, per defecte, el correu de Gmail o els missatges directes de moltes xarxes socials: protegits dels lladres del camí, no de qui els porta.

D'extrem a extrem

Un sobre que només pot obrir la destinatària. El missatge es xifra dins del teu mòbil amb una clau que només té el mòbil de l'altra persona. El servidor el porta, però per a ell és un bloc de soroll: no el pot llegir ni que vulgui, ni que un jutge l'hi demani, ni que un pirata entri a les seves màquines.5

El que el sobre no amaga

El sobre porta adreça. Encara que el contingut sigui secret, el servidor ha de saber a qui ha de lliurar el paquet. Qui parla amb qui, quan, quantes vegades, des d'on i quant ocupa cada missatge són metadades, i sovint diuen tant com el text. Ho veurem més avall.

Els extrems

El missatge és llegible on es llegeix. El xifrat d'extrem a extrem protegeix el camí, no els extrems: si algú té el teu mòbil desbloquejat, hi ha instal·lat un programa espia o fa una captura de pantalla, veu el mateix que tu. Les matemàtiques són sòlides; les persones i els aparells, no tant.

Qui pot llegir el teu missatge?El mateix missatge, cinc parades i tres maneres de xifrar-lo

Esquema. Fonts i dades del gràfic →

El problema impossible: compartir un secret a crits

Durant gairebé tota la història, xifrar tenia una trampa. Per llegir el missatge, la destinatària necessitava la mateixa clau que l'havia tancat, i aquesta clau s'havia de fer arribar d'alguna manera: en mà, amb un missatger de confiança, en una valisa diplomàtica. Si la clau es podia interceptar pel camí, el secret no valia res. Per parlar en secret amb algú, primer t'hi havies d'haver trobat en secret.

El 1976, dos investigadors de la Universitat de Stanford, Whitfield Diffie i Martin Hellman, van publicar un article que començava amb una frase tan tranquil·la com explosiva: «Som a les portes d'una revolució en la criptografia».6 Hi descrivien com dues persones que no s'han vist mai poden acordar una clau secreta parlant en un canal on tothom les escolta. Sembla un truc de màgia. L'analogia que s'explica a totes les classes és la de les pintures.

Pas 1

Un color que tothom coneix. L'Anna i el Bernat es posen d'acord, en públic, en un color de base: el groc. L'Eva, que escolta tota la conversa, també el coneix.

Pas 2

Un color que no surt mai de casa. Cadascun tria un color secret: l'Anna, vermell; el Bernat, blau. No l'envien ni el diuen a ningú.

Pas 3

Intercanvien barreges. Cadascun barreja el seu secret amb el groc i envia el pot a l'altre. L'Eva en fa una còpia: ara té el groc, el groc amb vermell i el groc amb blau. La clau de tot és que barrejar és fàcil i desbarrejar és pràcticament impossible: ningú no sap separar una pintura en els colors que la formen.

Pas 4

El mateix color, als dos costats. L'Anna afegeix el seu vermell a la barreja que li ha enviat el Bernat; el Bernat afegeix el seu blau a la de l'Anna. Tots dos obtenen groc + vermell + blau: el mateix color, sense haver-lo enviat mai. Aquest és el secret compartit, la clau que farà servir la conversa.

Pas 5

L'Eva ho té tot i no té res. Si barreja les dues còpies, li surt groc + groc + vermell + blau: li sobra un groc, i no el sap treure. Per obtenir la clau hauria de desbarrejar una de les pintures, i això és justament el que no es pot fer.

La pintura que no es pot desbarrejarL'intercanvi de claus de Diffie i Hellman explicat amb colors

Esquema (analogia, no el càlcul). Fonts i dades del gràfic →

Els ordinadors no barregen pintura: fan servir operacions matemàtiques que són fàcils en un sentit i molt difícils a l'inrevés. La que van proposar Diffie i Hellman s'entén amb un rellotge. Imagina un rellotge de 23 hores. Partint de l'1, multipliques per 5 una vegada i una altra, i cada vegada que passes de 23 tornes a començar (com quan sumes hores i passes de mitjanit). Fer n salts és fàcil. Però si algú et diu només on has acabat, endevinar quants salts has fet obliga a provar-los un per un: els salts no segueixen cap ordre visible.6

El rellotge de 23 horesMou els secrets: l'Anna i el Bernat sempre arriben a la mateixa clau, i l'Eva només veu on acaba cada camí
6
15

Càlcul real amb nombres petits (mòdul 23, base 5). Fonts i dades del gràfic →

Amb 23 posicions, l'Eva troba el secret en un instant. El truc funciona perquè a la vida real el rellotge és descomunal. Signal i WhatsApp fan servir una variant moderna amb corbes el·líptiques, la funció X25519, on el «rellotge» té uns 2252 punts: un 7 seguit de 75 xifres.7 Provar-les una per una no és lent: és físicament impossible.

Hi ha una postdata d'espies. El 1997, el servei d'intel·ligència britànic GCHQ va revelar que tres dels seus matemàtics, James Ellis, Clifford Cocks i Malcolm Williamson, havien arribat a idees equivalents entre el 1969 i el 1975, però el descobriment havia quedat classificat com a secret d'estat.8 La invenció que ha permès a milers de milions de persones tenir secrets va néixer, ella mateixa, en secret.

Com de segur és «segur»?

Un xifrat modern no s'amaga: es publica. Ja el 1883, el lingüista i criptògraf Auguste Kerckhoffs va escriure que un sistema no ha d'exigir el secret i que ha de poder caure en mans de l'enemic sense problemes.9 Tota la seguretat ha de descansar en la clau. És una idea contraintuïtiva i molt potent: com que tothom pot estudiar el mètode, milers d'experts l'ataquen durant anys abans que ningú hi confiï. El protocol de Signal és públic, el seu codi és obert i ha estat analitzat formalment per criptògrafs acadèmics, que no hi han trobat defectes de disseny greus.10

Així, l'única manera d'entrar per la força és provar claus. I aquí és on els números s'escapen de qualsevol intuïció. Cada bit que afegeixes a la clau duplica el nombre de combinacions. Una clau de 56 bits va ser l'estàndard dels Estats Units durant dues dècades; el 1998, una màquina construïda per l'Electronic Frontier Foundation per menys de 250.000 dòlars en va trobar una en 56 hores.11 Una clau de 128 bits no és «una mica més llarga»: té 272 vegades més combinacions, gairebé cinc mil trilions de vegades més.

Quantes claus cal provar?Combinacions possibles, de 1 a 1080. L'escala logarítmica ho fa caber tot; «bit a bit» mostra com creix la feina casella a casella
Càlcul exacte de combinacions; el temps suposa un trilió (1018) de proves per segon. Fonts i dades del gràfic →

Si un ordinador pogués provar un trilió de claus per segon —molt més del que fa cap màquina real—, recórrer totes les de 128 bits li costaria uns deu bilions d'anys, unes 780 vegades l'edat de l'univers.12 Per a 256 bits, el número ja no té cap sentit humà. Prova la vista bit a bit del gràfic: cada casella és un bit més, i cada bit duplica la feina. Provant un trilió de claus per segon des del Big Bang fins avui no passaries de la casella 118; una clau de 256 bits és a la 256. Per això els criptògrafs diuen que els bons xifrats no es trenquen: se'ls esquiva. S'ataca el mòbil, la persona, la còpia de seguretat, el programari mal escrit. Mai la matemàtica de cara.

Una clau nova a cada missatge

Hi ha un perill més subtil. Imagina que algú grava durant anys tots els teus missatges xifrats, sense poder-los llegir, i un dia et roba el mòbil i en copia la clau. Si totes les converses anaven tancades amb la mateixa clau, de cop les pot obrir totes, també les de fa cinc anys.

El protocol de Signal —que és també la base del xifrat de WhatsApp—4 ho evita amb un mecanisme anomenat doble trinquet (double ratchet), dissenyat per Trevor Perrin i Moxie Marlinspike.13 Com el trinquet d'una clau anglesa, només gira cap endavant. Cada missatge es xifra amb una clau nova, que surt de l'anterior amb una operació que no es pot desfer, i la vella s'esborra. Qui roba la clau d'avui no pot tornar enrere: el passat queda protegit (els criptògrafs en diuen forward secrecy).13 I a cada torn de la conversa, els dos mòbils fan un nou intercanvi de Diffie-Hellman i barregen pintura fresca: qui hagi copiat l'estat del mòbil en perd el fil al cap de poc. La conversa es cura sola.13

Què perds si et roben la clauToca un missatge: en aquell moment algú copia l'estat del mòbil. Compara els tres sistemes
Esquema del protocol, amb una conversa d'exemple. Fonts i dades del gràfic →

Quant temps aguanta un secret

La història del xifrat és una cursa de relleus entre qui amaga i qui busca. Els espartans enrotllaven una tira de cuir en un bastó i hi escrivien de llarg; desenrotllada, era una filera de lletres sense sentit, i només un bastó del mateix gruix la tornava a ordenar.14 Juli Cèsar canviava cada lletra per la que hi ha tres llocs més enllà.15 Aquestes xifres de substitució van aguantar fins que un savi de Bagdad, al-Kindi, al segle IX, va tenir una idea senzillíssima: comptar. En qualsevol llengua hi ha lletres que surten molt més que d'altres; si al text xifrat un signe apareix sovint, segurament amaga la lletra més freqüent.16

Des d'aleshores, cada xifrat ha tingut data de caducitat. El 1586, la reina Maria Estuard, presonera a Anglaterra, va aprovar en una carta xifrada un complot per matar Isabel I. El criptògraf de la reina, Thomas Phelippes, la va desxifrar, i aquella carta la va dur al cadafal.17 Altres cartes seves, xifrades amb un sistema diferent, van resistir quatre segles i mig: un equip de criptògrafs les va desxifrar el 2023 amb l'ajuda d'ordinadors.18

Quant temps aguanta un secretCada barra va des que un sistema es comença a fer servir fins que algú el trenca, o fins avui
Dades reals; dates aproximades en els xifrats antics. Fonts i dades del gràfic →

El gràfic té un patró clar. Els sistemes que depenien de mantenir en secret el mètode, o de l'enginy d'una màquina, van caure tots. Els que es basen en problemes matemàtics publicats i estudiats per tothom —Diffie-Hellman, RSA, AES— continuen drets després de mig segle d'atacs. Hi ha un cas extrem: el bloc d'un sol ús, una clau aleatòria tan llarga com el missatge que es fa servir una sola vegada. El 1949, Claude Shannon va demostrar matemàticament que és irrompible.19 El problema és pràctic: cal fer arribar a l'altre una clau tan llarga com tot el que li diràs en la vida. I la perfecció depèn de les persones: quan els soviètics van reutilitzar fulls dels seus blocs durant la Segona Guerra Mundial, el contraespionatge nord-americà va poder llegir-ne una part a partir del 1943.20

L'amenaça que es veu a l'horitzó és l'ordinador quàntic. El 1994, el matemàtic Peter Shor va demostrar que una màquina quàntica prou gran podria desfer el rellotge de Diffie-Hellman i trencar RSA en poc temps.21 Encara no existeix, però els serveis d'intel·ligència poden fer una cosa avui: recollir ara i desxifrar després, és a dir, guardar missatges xifrats esperant el dia que la màquina arribi.22 Per això el 2023 Signal va afegir un segon intercanvi de claus resistent als ordinadors quàntics, el 2024 Apple ho va fer a iMessage, i el mateix any els Estats Units van publicar els primers estàndards postquàntics.23,24,25 El 2025, Signal hi va sumar un tercer trinquet, també postquàntic.26 El xifrat simètric, com AES, aguanta: n'hi ha prou de fer servir claus llargues.22

El que el xifrat no amaga

Llavors, és segur del tot? La resposta honesta és que el xifrat d'extrem a extrem fa una sola cosa, i la fa extraordinàriament bé: impedir que qui porta el missatge el llegeixi. Tot el que queda fora d'aquest camí continua exposat.

Les metadades. El sobre porta adreça. Qui parla amb qui, quan, quant de temps i des d'on continua visible per a l'empresa, i el mateix glossari del govern dels EUA ho diu: amb el xifrat d'extrem a extrem, la informació d'encaminament queda a la vista.27 No és un detall menor. «Matem gent basant-nos en metadades», va dir el 2014 Michael Hayden, que havia dirigit la NSA i la CIA.28 Un estudi de la Universitat de Stanford va demanar a 823 voluntaris que cedissin el registre de trucades i missatges del mòbil, sense cap contingut: només amb això, els investigadors van poder deduir que un d'ells tenia una arrítmia cardíaca i que un altre s'havia comprat un rifle.29 Per això importa tant què guarda cada empresa: Signal, per exemple, assegura que davant d'un jutge només pot lliurar quan es va crear un compte i quan es va connectar per última vegada.30 Dues aplicacions poden xifrar el contingut igual de bé i saber coses molt diferents de tu.

Els aparells. Si algú infecta el teu mòbil, llegeix els missatges després que s'hagin desxifrat, com si mirés per sobre de la teva espatlla. El programa espia Pegasus, venut a governs, ho aconseguia fins i tot sense que la víctima toqués res.31

Les còpies de seguretat. Molta gent fa còpia de les converses al núvol, i durant anys aquestes còpies no anaven xifrades d'extrem a extrem. Apple ho va canviar el 2022 amb una opció anomenada protecció avançada de dades;32 el 2025, el govern britànic li va exigir una porta d'accés i Apple va preferir retirar l'opció al Regne Unit abans que obrir-la.33,33

Les persones. El març de 2025, alts càrrecs del govern dels Estats Units van discutir un atac militar al Iemen en un grup de Signal on algú havia afegit per error el director d'una revista.34 El xifrat va funcionar perfectament: el periodista era un dels «extrems».

Una porta del darrere només per als bons

Des que el xifrat fort va arribar al públic, els governs han intentat tenir-hi una clau. El 1993, la Casa Blanca va presentar el Clipper Chip, un xip per als telèfons que xifrava les converses però deixava una còpia de cada clau en dipòsit per a la policia.35 No va arrelar. Dos anys abans, l'enginyer Phil Zimmermann havia publicat gratuïtament PGP, un programa de xifrat per al correu, i va passar tres anys investigat pel govern dels Estats Units.36 El 2016, l'FBI va voler obligar Apple a escriure un programa per obrir l'iPhone d'un dels autors de l'atemptat de San Bernardino; Apple s'hi va negar i el cas es va tancar quan l'FBI va entrar al telèfon per un altre camí.37

Avui el debat és a Europa. El 2022, la Comissió Europea va proposar un reglament contra l'abús sexual infantil que permetria obligar les aplicacions a escanejar els missatges privats abans que es xifressin, dins del mateix mòbil. Centenars de científics s'hi han oposat en cartes obertes, i el Consell de la UE va fixar el 2025 una posició sense escaneig obligatori; a finals del 2026, la negociació continua.38,39 El Regne Unit ja va aprovar el 2023 una llei que permet exigir-ho.40

L'argument tècnic dels criptògrafs és sempre el mateix, i és difícil de rebatre: no hi ha cap porta que només puguin obrir els bons. Una clau mestra és un objectiu per a tots els lladres i espies del món, i una manera d'escanejar els missatges dins del mòbil és un forat que algú altre pot aprofitar.41 La realitat ho va il·lustrar amb ironia el desembre de 2024: després que un grup d'espionatge xinès s'infiltrés en les grans operadores de telefonia dels Estats Units, l'agència de ciberseguretat del govern nord-americà va recomanar als seus alts càrrecs que fessin servir «només comunicacions xifrades d'extrem a extrem», com Signal.42

«No ho pots dir»: una història humana del secret

Sovint parlem de la privacitat com si fos un invent modern, gairebé un caprici d'individus urbans. L'antropologia diu una cosa molt diferent. El 1977, el psicòleg ambiental Irwin Altman va revisar etnografies de tot el món i va concloure que regular qui sap què de nosaltres és un procés universal; el que canvia, i molt, són els mecanismes.43 Entre els hare del nord-oest del Canadà, les portes no es tanquen mai de dia i tothom entra sense trucar; de nit es tanquen, i una xemeneia sense fum vol dir «no molesteu».44 Al poble mehinaku, a l'Amazònia brasilera, les cases no tenen parets interiors i gairebé tot es veu i se sent; segons l'antropòleg Thomas Gregor, la falta d'intimitat els ha fet mestres de la posada en escena i de la gestió de les aparences.45

Tampoc el secret és només amagar. Entre els kpelle de Libèria, l'antropòleg Beryl Bellman va descobrir que no hi ha cap paraula per dir «secret». Hi ha una expressió: ifa mo, «no ho pots dir».46 La iniciació a les societats del Poro i del Sande és, en bona part, una escola per aprendre a guardar secrets i a saber quan s'han de dir: l'iniciat jura, alhora, parlar i no parlar.46 Les dones saben perfectament on són els nois durant la iniciació; simplement, no ho poden dir.46 Michael Taussig en diu secret públic: allò que tothom sap però que no es pot pronunciar.47 El secret no és una caixa tancada, sinó una norma compartida sobre com circula el que sabem.

Les societats han inventat moltes tecnologies per protegir aquestes normes molt abans de la criptografia. Els metges grecs juraven guardar en secret el que veien i sentien.48 El 1215, l'Església va prohibir als capellans revelar res del que s'havia confessat, «de paraula, per signes o de cap altra manera».49 Fixa't en la forma: el confessor i el metge són extrems. El secret no queda tancat en una sola persona, sinó en un canal entre dues, amb tothom altre a fora. Són xifrats d'extrem a extrem fets de juraments en lloc de nombres.

La invenció de comunicar-se en secret és tan antiga com l'escriptura. Una llegenda sumèria explica que Sargon va portar sense saber-ho una tauleta que ordenava la seva pròpia mort, en una època en què «encara no es posaven les tauletes dins de sobres».50 Heròdot explica que Histieu va rapar el cap del seu esclau de més confiança, hi va marcar un missatge i va esperar que li tornés a créixer el cabell.51 I el Kama Sutra compta entendre i escriure en xifra entre les 64 arts que convé dominar.52

El segon món

El 1906, el sociòleg alemany Georg Simmel va escriure un assaig sobre el secret que es llegeix com si parlés de WhatsApp. Tota relació humana, deia, es basa en el que sabem i el que no sabem de l'altre, i el secret és «una de les majors conquestes de la humanitat», perquè obre un segon món al costat del visible.53 Simmel observava també una inversió: en el món modern, l'Estat es feia cada vegada més públic i l'individu, cada vegada més privat.53 Quan el 1890 dos advocats de Boston, Samuel Warren i Louis Brandeis, van reclamar per primer cop un «dret a ser deixat en pau», ho feien empesos per una tecnologia nova: les càmeres instantànies i la premsa que les publicava.54 El 1948, la Declaració Universal dels Drets Humans va posar la correspondència al costat de la llar i la família.55

Però el poder sempre ha volgut llegir cartes. El 1929, el secretari d'Estat dels Estats Units, Henry Stimson, va tancar l'oficina que desxifrava els missatges d'altres governs. Anys després, a les seves memòries, va resumir el motiu amb una frase cèlebre: «Els cavallers no llegeixen el correu dels altres». Al mateix llibre admet que, com a secretari de Guerra, va acabar encoratjant la mateixa feina en un altre departament.56

A finals del segle XVIII, el filòsof Jeremy Bentham va dissenyar el panòptic, una presó on un vigilant ho veu tot sense ser vist: «una nova manera d'obtenir poder d'una ment sobre una altra».57 Dos segles després, Michel Foucault hi va veure el model de la societat moderna, on «la visibilitat és un parany».58 La vigilància no necessita mirar sempre; n'hi ha prou que sàpigues que pot mirar. Hi ha proves que funciona així. Després que Edward Snowden revelés el juny de 2013 la vigilància massiva de la NSA, les visites a 48 articles de la Wikipedia sobre terrorisme van caure de cop.59 Ningú no havia prohibit res. La gent, simplement, va deixar de llegir.

L'efecte desanimadorVisites mensuals a 48 articles de la Wikipedia sobre temes sensibles, abans i després de les revelacions de Snowden (juny de 2013). Cada cercle, una centèsima part de les visites de maig de 2013
Dades reals. Fonts i dades del gràfic →

Aquí és on l'argument més repetit sobre la privacitat, «jo no tinc res a amagar», s'esquerda. El jurista Daniel Solove ha mostrat que parteix d'una idea equivocada: que la privacitat serveix per amagar coses dolentes.60 La filòsofa Helen Nissenbaum en proposa una de millor: la privacitat no és amagar, sinó que cada informació circuli segons les normes del lloc on la vas compartir.61 El que explica al metge no ha d'arribar a l'empresa; el que escrius a la teva germana no ha d'arribar a cap servidor. És exactament el ifa mo dels kpelle: no és que no s'hagi de saber, és que no s'ha de dir fora d'on toca.

El xifrat d'extrem a extrem fa una cosa nova en aquesta llarga història. Fins ara, guardar un secret depenia de la confiança: en el missatger, en el carter, en el confessor, en l'empresa. El criptògraf Phillip Rogaway ho resumeix així: la criptografia «reorganitza el poder», decideix qui pot fer què.62 Per primera vegada, dues persones poden tenir un secret sense haver de confiar en ningú que estigui al mig, perquè ningú al mig no té la clau. La confiança passa de les institucions a les matemàtiques, que tothom pot comprovar. Rogaway hi afegeix que la privacitat és tant un bé col·lectiu com individual: una societat on tot es pot vigilar tendeix a fer gent uniforme, dòcil i superficial.62

Això no ho resol tot, i seria ingenu dir-ho. El mateix xifrat que protegeix una periodista, un metge o una parella protegeix també qui fa mal, i aquest dilema és real, no un invent dels governs. Però la història del secret suggereix que la pregunta no és si hi ha d'haver espais on ningú no pugui mirar —totes les societats conegudes n'han tingut—, sinó qui en té la clau. Els sobres d'argila de Kanesh que van arribar tancats fins avui no els va obrir cap mercader rival ni cap espia. Els llegim quatre mil anys després, quan ja no poden fer mal a ningú. Potser aquesta és la millor definició de privacitat: el dret que el teu secret arribi on l'has enviat, i enlloc més.

Paraules clau

Xifrar
Transformar un text en un garbuix que només es pot tornar a llegir amb una clau.
Xifrat en trànsit
El missatge va protegit en cada tram del camí, però el servidor que el porta el desxifra i el pot llegir (és el cas de TLS, el cadenat del navegador).
Xifrat d'extrem a extrem
El missatge es xifra al dispositiu de qui l'envia i només el pot desxifrar el dispositiu de qui el rep. Ningú al mig, ni l'empresa, té la clau.
Clau pública i clau privada
Parell de claus en què una es pot ensenyar a tothom i l'altra no surt mai del dispositiu. Permeten acordar secrets sense haver-se vist mai.
Intercanvi de Diffie-Hellman
Mètode del 1976 perquè dues persones acordin una clau secreta parlant en públic. Es basa en una operació fàcil de fer i molt difícil de desfer.
Força bruta
Provar totes les claus possibles una per una. Amb claus de 128 bits o més, és impossible a la pràctica.
Doble trinquet
Mecanisme del protocol Signal que canvia la clau a cada missatge i renova el secret a cada torn de la conversa.
Secret cap enrere (forward secrecy)
Si et roben la clau d'avui, els missatges d'ahir continuen protegits.
Metadades
Les dades sobre un missatge, no el contingut: qui, a qui, quan, des d'on, quant ocupa.
Criptografia postquàntica
Xifrats dissenyats per resistir un futur ordinador quàntic, que podria trencar Diffie-Hellman i RSA.
Secret públic
En antropologia, allò que tothom sap però que no es pot dir obertament (Taussig).
Integritat contextual
La idea de Helen Nissenbaum que la privacitat consisteix que la informació circuli segons les normes del context on es va compartir.

Dades i fonts

Metodologia

Les afirmacions tècniques venen de les especificacions oficials (Signal, WhatsApp, NIST, RFC de l'IETF), d'articles revisats (Diffie i Hellman 1976, Shannon 1949, Cohn-Gordon et al. 2020, Mayer et al. 2016) i de documents de governs i institucions (CISA, NCSC, Consell de la UE, Casa Blanca). Les afirmacions antropològiques i filosòfiques venen de les obres originals; quan només se n'ha pogut llegir el resum o la descripció de l'editorial (Altman 1977, Gregor 1977, Taussig 1999), el text es limita al que hi diu. Les cites en altres llengües són traduccions pròpies. Els gràfics 1, 2 i 5 són esquemes que expliquen un mecanisme; el 3 és un càlcul real amb nombres petits; el 4 combina càlculs exactes amb una hipòtesi de velocitat que es diu explícitament; el 6 i el 7 són dades reals. Totes les URL i els DOI es van comprovar el 20 de novembre de 2026. Sobre la proposta europea d'escaneig de missatges, l'article descriu l'estat de la negociació en aquesta data; pot canviar.

Els gràfics

Fonts

Cada número del text porta a la seva font. La fletxa (↑) et torna al punt on llegies.

  1. ↑ Michel, C., Schroer, C. G., Olbrich, S., et al. (2026). «Deciphering 4000-year-old cuneiform letters hidden in clay envelopes using a mobile X-ray computed tomography scanner». npj Heritage Science, 14, 303. DOI: 10.1038/s40494-026-02568-7Hi recolza: Les cartes paleoassíries anaven dins d'un sobre d'argila amb els noms i el segell del remitent, i el destinatari l'havia de trencar per llegir-les; Centenars de sobres de Kültepe/Kanesh (segles XIX–XVIII aC) s'han trobat intactes i avui es llegeixen per tomografia, com el que porta el segell d'una dona, Anna-anna.
  2. ↑ WhatsApp. «end-to-end encryption», blog oficial, 5-4-2016. blog.whatsapp.comHi recolza: Xifrat d'extrem a extrem complet a WhatsApp el 5 d'abril de 2016, amb més de mil milions d'usuaris.
  3. ↑ Meta Platforms. First Quarter 2025 Results Conference Call, transcripció oficial, 30-4-2025. investor.atmeta.com (PDF)Hi recolza: WhatsApp té més de 3.000 milions d'usuaris actius al mes.
  4. ↑ WhatsApp. WhatsApp Encryption Overview. Technical white paper, versió 10 (30-10-2026). whatsapp.com (PDF)Hi recolza: WhatsApp es basa en el protocol Signal, amb claus Curve25519 i una clau AES-256 per missatge; Ni WhatsApp ni Meta poden accedir al contingut; les converses amb empreses que fan servir la Cloud API no es consideren d'extrem a extrem.
  5. ↑ Electronic Frontier Foundation. «What Should I Know About Encryption?». Surveillance Self-Defense. ssd.eff.orgHi recolza: El xifrat en trànsit (TLS) protegeix el missatge fins al servidor, que el pot llegir; Amb el xifrat d'extrem a extrem ningú, ni els servidors de l'aplicació, pot llegir el missatge.
  6. ↑ Diffie, W., & Hellman, M. E. (1976). «New Directions in Cryptography». IEEE Transactions on Information Theory, 22(6), 644–654. DOI: 10.1109/TIT.1976.1055638 · Còpia: ee.stanford.eduHi recolza: Primera proposta pública de criptografia de clau pública i d'intercanvi de claus en un canal obert; frase inicial «We stand today on the brink of a revolution in cryptography»; L'intercanvi es basa en una exponenciació modular fàcil de calcular i difícil de desfer (el logaritme discret).
  7. ↑ Langley, A., Hamburg, M., & Turner, S. (2016). RFC 7748: Elliptic Curves for Security. IRTF. rfc-editor.org · Bernstein, D. J. (2006). «Curve25519: New Diffie-Hellman Speed Records». PKC 2006, LNCS 3958, 207–228. DOI: 10.1007/11745853_14Hi recolza: La funció X25519 fa Diffie-Hellman sobre la corba Curve25519, el punt base de la qual té un ordre d'uns 2252, amb una seguretat lleugerament per sota dels 128 bits.
  8. ↑ IEEE History Center. «Milestones: Invention of Public-key Cryptography, 1969–1975» (Milestone 104). ethw.org · Ellis, J. H. (1999). «The History of Non-Secret Encryption». Cryptologia, 23(3), 267–273. DOI: 10.1080/0161-119991887919Hi recolza: Ellis, Cocks i Williamson, del GCHQ, van arribar a la criptografia de clau pública entre el 1969 i el 1975, i va quedar en secret fins al 1997.
  9. ↑ Kerckhoffs, A. (1883). «La cryptographie militaire». Journal des sciences militaires, vol. IX, gener de 1883, p. 12. Facsímil: petitcolas.netHi recolza: «Il faut qu'il n'exige pas le secret»: el sistema ha de poder caure en mans de l'enemic sense inconvenient.
  10. ↑ Cohn-Gordon, K., Cremers, C., Dowling, B., Garratt, L., & Stebila, D. (2020). «A Formal Security Analysis of the Signal Messaging Protocol». Journal of Cryptology, 33(4), 1914–1983. DOI: 10.1007/s00145-020-09360-1 · Preprint: eprint.iacr.org/2016/1013Hi recolza: Primera anàlisi formal del protocol Signal: «no major flaws in the design».
  11. ↑ Electronic Frontier Foundation (1998). «Frequently Asked Questions about the EFF DES Cracker» i comunicat de premsa del 17-7-1998. w2.eff.orgHi recolza: La màquina DES Cracker de l'EFF, de menys de 250.000 dòlars, va trobar una clau DES de 56 bits en 56 hores el juliol de 1998.
  12. ↑ Planck Collaboration (2020). «Planck 2018 results. VI. Cosmological parameters». Astronomy & Astrophysics, 641, A6. DOI: 10.1051/0004-6361/201833910Hi recolza: Edat de l'univers d'uns 13.800 milions d'anys (taula 2) i paràmetres per estimar uns 1080 àtoms a l'univers observable (càlcul propi).
  13. ↑ Perrin, T., & Marlinspike, M. (2016; revisió 4, 2025). The Double Ratchet Algorithm. Signal. signal.org/docsHi recolza: Algorisme de doble trinquet dissenyat per Trevor Perrin i Moxie Marlinspike: una clau nova per a cada missatge; Secret cap enrere (forward security): les claus passades semblen aleatòries a qui roba la clau actual; Recuperació després d'una intrusió (break-in recovery): les claus futures tornen a ser segures quan entra entropia nova.
  14. ↑ Plutarc. Vida de Lisandre, 19.5–6. Ed. Loeb Classical Library (1916), a LacusCurtius. penelope.uchicago.eduHi recolza: L'escítala espartana: una tira enrotllada en un bastó que només es llegeix amb un bastó del mateix gruix.
  15. ↑ Suetoni. Vida del diví Juli, 56.6. Ed. Loeb (1913), a LacusCurtius. penelope.uchicago.eduHi recolza: Cèsar escrivia en xifra canviant cada lletra per la que hi ha tres llocs més enllà (la D per la A).
  16. ↑ Ycart, B. (2013). «Letter counting: a stem cell for Cryptology, Quantitative Linguistics, and Statistics». Historiographia Linguistica, 40(3), 303–329. Preprint: arxiv.org/abs/1211.6847Hi recolza: Al-Kindi (c. 801–873) descriu l'anàlisi de freqüències de les lletres per trencar les xifres de substitució.
  17. ↑ Bryson, A. (2022). «The Gallows Letter». British Library, 5-2-2022. bl.ukHi recolza: La carta xifrada de Maria Estuard a Babington (17-7-1586) la va desxifrar Thomas Phelippes, i va servir per condemnar-la.
  18. ↑ Lasry, G., Biermann, N., & Tomokiyo, S. (2023). «Deciphering Mary Stuart's lost letters from 1578–1584». Cryptologia, 47(2), 101–202. DOI: 10.1080/01611194.2022.2160677Hi recolza: El 2023 es desxifren desenes de cartes perdudes de Maria Estuard escrites entre el 1578 i el 1584.
  19. ↑ Shannon, C. E. (1949). «Communication Theory of Secrecy Systems». Bell System Technical Journal, 28(4), 656–715. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1949.tb00928.xHi recolza: Demostració que el bloc d'un sol ús és perfectament segur si la clau és tan llarga com el missatge, aleatòria i no es reutilitza.
  20. ↑ Benson, R. L. VENONA Historical Monograph #2: The 1942–43 New York–Moscow KGB Messages. NSA, Center for Cryptologic History. còpia a theblackvault.com · U.S. Department of Energy, OpenNet. «Venona». osti.govHi recolza: El 1943 el servei d'intel·ligència de l'exèrcit dels EUA comença a desxifrar missatges soviètics perquè s'havien reutilitzat fulls de blocs d'un sol ús.
  21. ↑ Shor, P. W. (1997). «Polynomial-Time Algorithms for Prime Factorization and Discrete Logarithms on a Quantum Computer». SIAM Journal on Computing, 26(5), 1484–1509. DOI: 10.1137/S0097539795293172Hi recolza: Un ordinador quàntic prou gran factoritzaria enters i calcularia logaritmes discrets en temps polinòmic, cosa que trencaria RSA i Diffie-Hellman.
  22. ↑ National Cyber Security Centre (2024). «Next steps in preparing for post-quantum cryptography», versió 2.0. ncsc.gov.ukHi recolza: La criptografia simètrica (AES) no queda afectada de manera significativa pels ordinadors quàntics; «Recollir ara, desxifrar després»: guardar dades avui per desxifrar-les quan hi hagi un ordinador quàntic.
  23. ↑ Kret, E. (2023). «Quantum Resistance and the Signal Protocol». Signal Blog, 19-9-2023. signal.org/blog/pqxdhHi recolza: Signal combina X25519 amb el xifrat postquàntic Kyber (PQXDH) contra un futur ordinador quàntic.
  24. ↑ Apple Security Engineering and Architecture (2024). «iMessage with PQ3: The new state of the art in quantum-secure messaging at scale». Apple Security Research, 21-2-2024. security.apple.comHi recolza: iMessage incorpora xifrat postquàntic (PQ3) amb iOS 17.4, el 2024.
  25. ↑ NIST (2024). «NIST Releases First 3 Finalized Post-Quantum Encryption Standards», 13-8-2024. nist.govHi recolza: Primers estàndards postquàntics (FIPS 203, 204 i 205), publicats el 13 d'agost de 2024.
  26. ↑ Connell, G., & Schmidt, R. (2025). «Signal Protocol and Post-Quantum Ratchets». Signal Blog, 2-10-2025. signal.org/blog/spqrHi recolza: Signal hi afegeix un trinquet postquàntic (SPQR, amb ML-KEM 768): el «triple trinquet».
  27. ↑ NIST Computer Security Resource Center. «End-to-end encryption», glossari (de NIST SP 800-12 Rev. 1). csrc.nist.govHi recolza: Amb xifrat d'extrem a extrem, les dades d'encaminament continuen visibles.
  28. ↑ Cole, D. (2014). «Michael Hayden: “We Kill People Based on Metadata”». Just Security, 10-5-2014. justsecurity.orgHi recolza: Michael Hayden, exdirector de la NSA i de la CIA: «We kill people based on metadata» (debat a la Universitat Johns Hopkins, abril de 2014).
  29. ↑ Mayer, J., Mutchler, P., & Mitchell, J. C. (2016). «Evaluating the privacy properties of telephone metadata». PNAS, 113(20), 5536–5541. DOI: 10.1073/pnas.1508081113Hi recolza: Amb les metadades de 823 voluntaris (251.788 trucades i 1.234.231 SMS) es van deduir dades sensibles, com una arrítmia cardíaca o la compra d'un rifle.
  30. ↑ Signal. «Government Requests» (respostes a ordres judicials, 2016–2026). signal.org/bigbrotherHi recolza: Davant d'una ordre judicial, l'única informació que Signal diu que pot lliurar és la data de creació del compte i la de l'última connexió.
  31. ↑ Amnesty International Security Lab (2021). «Forensic Methodology Report: How to catch NSO Group's Pegasus», 18-7-2021. amnesty.orgHi recolza: El programa espia Pegasus infecta mòbils fins i tot amb atacs «zero-click», sense cap acció de la víctima.
  32. ↑ Apple (2022). «Apple advances user security with powerful new data protections». Apple Newsroom, 7-12-2022. apple.comHi recolza: Amb la protecció avançada de dades, 23 categories de dades d'iCloud, incloses les còpies de seguretat, passen a tenir xifrat d'extrem a extrem.
  33. ↑ Klosowski, T., & Crocker, A. (2025). «Cornered by the UK's Demand for an Encryption Backdoor, Apple Turns Off Its Strongest Security Setting». EFF, 21-2-2025. eff.org · Apple Support. «Apple can no longer offer Advanced Data Protection in the United Kingdom to new users». support.apple.com · Chan, K. (2025). Associated Press, 19-8-2025, «Gabbard says UK scraps demand…». AP via YahooHi recolza: El febrer de 2025, Apple retira la protecció avançada de dades als nous usuaris del Regne Unit després d'una ordre del govern britànic que demanava accés a les dades xifrades; L'agost de 2025, els Estats Units anuncien que el Regne Unit retira la demanda.
  34. ↑ PBS NewsHour (2025). «Top Trump officials accidentally texted U.S. war plans to journalist Jeffrey Goldberg», 24-3-2025. pbs.orgHi recolza: El març de 2025, alts càrrecs del govern dels EUA van afegir per error el periodista Jeffrey Goldberg a un xat de Signal on parlaven d'un atac al Iemen.
  35. ↑ The White House, Office of the Press Secretary (1993). «Statement by the Press Secretary», 16-4-1993. clintonwhitehouse6.archives.govHi recolza: El 1993 la Casa Blanca presenta el Clipper Chip, un xip de xifrat amb còpies de les claus en dipòsit per a les forces de seguretat.
  36. ↑ Zimmermann, P. «Background». philzimmermann.comHi recolza: Phil Zimmermann publica PGP el 1991 i passa tres anys investigat pel govern dels EUA.
  37. ↑ Cook, T. (2016). «A Message to Our Customers». Apple, 16-2-2016. apple.com · Abdollah, T. (2016). «Justice Department cracks iPhone, withdraws legal action against Apple». AP, 28-3-2016. pbs.orgHi recolza: El 2016 l'FBI demana a Apple un programari per desbloquejar l'iPhone de l'autor de l'atemptat de San Bernardino; Apple s'hi nega i el govern acaba retirant la demanda.
  38. ↑ Consell de la Unió Europea. Nota de la Presidència 10499/26, 22-6-2026, i nota 11501/26, 7-7-2026, sobre la proposta de reglament per prevenir i combatre l'abús sexual infantil. data.consilium.europa.eu · eucrim. «CSA Regulation: Council Position Reached». eucrim.euHi recolza: La Comissió Europea proposa el 2022 un reglament que permetria obligar a escanejar missatges privats; el Consell fixa posició el novembre de 2025 sense ordres de detecció obligatòries i les negociacions continuen el 2026.
  39. ↑ Carta oberta de científics sobre la proposta de reglament CSA (setembre de 2025). csa-scientist-open-letter.orgHi recolza: 807 científics de 37 països signen contra l'escaneig obligatori de missatges.
  40. ↑ Online Safety Act 2023 (c. 50), secció 121. legislation.gov.ukHi recolza: La llei britànica de seguretat en línia (2023) permet a l'Ofcom exigir tecnologia d'escaneig també en comunicacions privades.
  41. ↑ Abelson, H., Anderson, R., Bellovin, S. M., Benaloh, J., Blaze, M., Diffie, W., et al. (2015). «Keys under doormats: mandating insecurity by requiring government access to all data and communications». Journal of Cybersecurity, 1(1), 69–79. DOI: 10.1093/cybsec/tyv009Hi recolza: Quinze criptògrafs i informàtics argumenten que obligar a donar accés excepcional al govern fa més insegurs els sistemes de tothom.
  42. ↑ CISA (2024; v2.0 2025). Mobile Communications Best Practice Guidance. cisa.gov · CISA i altres (2025). Avís AA25-239A. cisa.govHi recolza: Després de l'espionatge xinès a operadores de telecomunicacions (Salt Typhoon), la CISA recomana el desembre de 2024 «only use end-to-end encrypted communications», com Signal.
  43. ↑ Altman, I. (1977). «Privacy Regulation: Culturally Universal or Culturally Specific?». Journal of Social Issues, 33(3), 66–84. DOI: 10.1111/j.1540-4560.1977.tb01883.xHi recolza: La regulació de la privacitat és universal, però cada cultura hi fa servir mecanismes propis.
  44. ↑ Gauvain, M., & Altman, I. (1982). «A Cross-Cultural Analysis of Homes». Architecture & Behaviour, 2, 27–46 (p. 41).Hi recolza: Entre els hare del nord-oest del Canadà les portes no es tanquen de dia; de nit sí, i una xemeneia sense fum vol dir «no molesteu».
  45. ↑ Gregor, T. (1977). Mehinaku: The Drama of Daily Life in a Brazilian Indian Village. University of Chicago Press. · Gregor, T. (1974). «Publicity, Privacy, and Mehinacu Marriage». Ethnology, 13(4), 333–349. DOI: 10.2307/3773050Hi recolza: En un poble on gairebé tot es veu i se sent, els mehinaku han fet de la posada en escena i de la discreció un art.
  46. ↑ Bellman, B. L. (1984). The Language of Secrecy: Symbols and Metaphors in Poro Ritual. Rutgers University Press. DOI: 10.36019/9781978816800Hi recolza: Els kpelle no tenen una paraula per a «secret»: diuen ifa mo, «no ho pots dir» (p. 43); Amb la iniciació al Poro i al Sande s'aprèn a guardar un secret, i l'iniciat jura alhora parlar i no parlar (pp. 8, 43); Les dones saben on són els nois iniciats, però no ho poden dir (p. 51).
  47. ↑ Taussig, M. (1999). Defacement: Public Secrecy and the Labor of the Negative. Stanford University Press. Descripció de l'editorial: ignorancestudies.inist.frHi recolza: El «secret públic»: allò que se sap de manera general però no es pot dir fàcilment.
  48. ↑ Jurament hipocràtic. Trad. M. North, National Library of Medicine (2002). nlm.nih.govHi recolza: El metge jura guardar en secret el que vegi o senti i no s'hagi de dir fora.
  49. ↑ IV Concili del Laterà (1215), cànon 21. Trad. H. J. Schroeder (1937). Fordham Medieval SourcebookHi recolza: El sacerdot no pot revelar el penitent «de paraula, per signes o de cap altra manera».
  50. ↑ The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature. «The Sargon legend», t.2.1.4, segment B, línies 53–56. etcsl.orinst.ox.ac.ukHi recolza: A la llegenda, Sargon porta una tauleta que ordena la seva pròpia mort, en una època en què «posar les tauletes dins de sobres encara no existia».
  51. ↑ Heròdot. Històries, 5.35. Trad. A. D. Godley, Loeb Classical Library (1920). Perseus Digital LibraryHi recolza: Histieu rapa el cap del seu esclau de més confiança, hi marca el missatge i espera que li torni a créixer el cabell, perquè els camins estaven vigilats.
  52. ↑ Vatsyayana. The Kama Sutra of Vatsyayana. Trad. R. F. Burton i F. F. Arbuthnot. Kama Shastra Society, 1883, part I, cap. III (Project Gutenberg, núm. 27827). archive.orgHi recolza: Entre les 64 arts que recomana, la 44 és entendre i escriure en xifra.
  53. ↑ Simmel, G. (1906). «The Sociology of Secrecy and of Secret Societies». Trad. A. W. Small. American Journal of Sociology, 11(4), 441–498. DOI: 10.1086/211418Hi recolza: Tota relació es basa en el que sabem i no sabem de l'altre; el secret és «one of the greatest accomplishments of humanity» i obre «un segon món» al costat del visible (pp. 441, 462); La modernitat fa més públic l'Estat i dona a l'individu una privacitat més completa (p. 469).
  54. ↑ Warren, S. D., & Brandeis, L. D. (1890). «The Right to Privacy». Harvard Law Review, 4(5), 193–220. DOI: 10.2307/1321160Hi recolza: El dret a la privacitat neix el 1890 com a reacció a la fotografia instantània i la premsa: el dret «a ser deixat en pau» (p. 195).
  55. ↑ Nacions Unides (1948). Declaració Universal dels Drets Humans, art. 12. un.orgHi recolza: Ningú no pot patir interferències arbitràries en la seva vida privada, la família, el domicili o la correspondència.
  56. ↑ Stimson, H. L., & Bundy, M. (1948). On Active Service in Peace and War. Harper & Brothers, p. 188. archive.orgHi recolza: El 1929 Stimson tanca l'oficina de desxifratge del Departament d'Estat; la frase «Gentlemen do not read each other's mail» apareix a les memòries de 1948, «com va dir més tard», i ell mateix hi admet que després va encoratjar aquesta feina en un altre departament.
  57. ↑ Bentham, J. (1791). Panopticon; or, The Inspection-House. Ed. M. Božovič, The Panopticon Writings, Verso, 1995.Hi recolza: El panòptic: un inspector que veu sense ser vist, «a new mode of obtaining power of mind over mind».
  58. ↑ Foucault, M. (1975). Surveiller et punir: naissance de la prison. Gallimard. Trad. A. Sheridan, Discipline and Punish, cap. «Panopticism».Hi recolza: «La visibilitat és un parany»: el vigilat és vist però no veu, és objecte d'informació.
  59. ↑ Penney, J. W. (2016). «Chilling Effects: Online Surveillance and Wikipedia Use». Berkeley Technology Law Journal, 31(1), 117–182. DOI: 10.15779/Z38SS13 · btlj.org (PDF)Hi recolza: Després de les revelacions de Snowden (juny de 2013), 48 articles de la Wikipedia sobre terrorisme perden de cop 995.085 visites mensuals sobre 2.960.778 (més d'un 30 %; un 25 % sense l'article atípic sobre Hamas), i la tendència canvia.
  60. ↑ Solove, D. J. (2007). «“I've Got Nothing to Hide” and Other Misunderstandings of Privacy». San Diego Law Review, 44, 745–772.Hi recolza: L'argument de «no tinc res a amagar» parteix de la idea errònia que la privacitat consisteix a amagar coses dolentes.
  61. ↑ Nissenbaum, H. (2004). «Privacy as Contextual Integrity». Washington Law Review, 79(1), 119–158. digitalcommons.law.uw.eduHi recolza: La privacitat és integritat contextual: que la informació circuli segons les normes del context on es va compartir; no hi ha cap àmbit de la vida sense normes de flux d'informació.
  62. ↑ Rogaway, P. (2015). «The Moral Character of Cryptographic Work». IACR Cryptology ePrint Archive 2015/1162. web.cs.ucdavis.edu (PDF)Hi recolza: «Cryptography rearranges power»: la criptografia decideix qui pot fer què; La privacitat és tant un bé social com individual, i la vigilància massiva tendeix a produir gent uniforme i dòcil.
  63. ↑ NIST. FIPS 46: Data Encryption Standard, 15-1-1977. csrc.nist.govHi recolza: L'estàndard DES es publica el 15 de gener de 1977.
  64. ↑ NIST (2001, actualitzat 2023). FIPS 197: Advanced Encryption Standard (AES). DOI: 10.6028/NIST.FIPS.197-upd1Hi recolza: L'estàndard AES (26-11-2001) té claus de 128, 192 i 256 bits.
  65. ↑ Vigenère, B. de (1586). Traicté des chiffres, ou secrètes manières d'escrire. París. Catàleg: Universitat de LiejaHi recolza: Blaise de Vigenère publica el seu tractat de xifres el 1586.
  66. ↑ Kasiski, F. W. (1863). Die Geheimschriften und die Dechiffrir-Kunst. Mittler. Google Books · National Cryptologic Foundation. «Rare German Cryptology Book by Kasiski». cryptologicfoundation.orgHi recolza: Kasiski publica el 1863 el primer mètode per atacar les xifres polialfabètiques com la de Vigenère.
  67. ↑ Vernam, G. S. (1919). «Secret signaling system». Patent dels EUA 1.310.719, 22-7-1919. patents.google.comHi recolza: Patent del xifrat de Vernam (1919), base del bloc d'un sol ús.
  68. ↑ Agencja Wywiadu (servei d'intel·ligència exterior de Polònia). «Enigma decryption». aw.gov.pl · IEEE Milestone. «First Breaking of Enigma Code by the Team of Polish Cipher Bureau, 1932–39». ethw.orgHi recolza: La marina alemanya fa servir Enigma des del 1926; el matemàtic polonès Marian Rejewski i el seu equip en desxifren els missatges per primer cop el desembre de 1932.
  69. ↑ Rivest, R. L., Shamir, A., & Adleman, L. (1978). «A Method for Obtaining Digital Signatures and Public-Key Cryptosystems». Communications of the ACM, 21(2), 120–126. DOI: 10.1145/359340.359342Hi recolza: Primer sistema pràctic de xifrat i signatura de clau pública (RSA).